L’activista afganesa Sima Samar està acostumada a remar a contracorrent, dona i defensora dels drets humans a l’Afganistan, acaba de ser guardonada amb el denominat Nobel Alternatiu, el que l’anima a prosseguir la seva lluita “fins al final”.
“Hem aconseguit èxits significatius en un país subdesenvolupat i en guerra com l’Afganistan, però la veritat és que no estic del tot satisfeta amb el que s’ha aconseguit fins ara”, va afirmar Samar a Efe al seu despatx a l’oest de Kabul.
Actual presidenta de la Comissió Independent dels Drets Humans (AIHRC) i exministra de la Dona a l’Afganistan, Sima Samar ha rebut el premi “Right Livelihood Award”, concedit per una fundació sueca homònima i conegut com el “Nobel Alternatiu”.
El jurat del guardó va destacar de Samar seva “llarga i valenta dedicació als drets humans” en una de les regions més complexes i perilloses del món al capdavant d’una organització, Shuhada, de la qual s’han beneficiat milions de persones.
Com va fer amb les dotacions econòmiques procedents de la vintena de premis internacionals que ha rebut fins ara, l’activista va anunciar a Efe que gastarà els diners d’aquest (50.000 euros, equivalent a uns 65.000 dòlars) “en col · legis, en clíniques i en els afganesos que més ho necessiten “.
Entre els afganesos no falten els que han estat testimonis sovint d’execucions públiques, crims d’honor i matrimonis infantils o forçats, i Samar, de 55 anys, espera “aconseguir un canvi positiu a les dones afganeses i posar fi a tot això”.
Samar va fundar el seu primer hospital per a dones i nens afganesos refugiats a la ciutat de Quetta (Pakistan), i des de llavors Shuhada, ha atès a 3,3 milions de persones en els seus propis hospitals i centres sanitaris.
També ha format a altres 176.000 amb programes educatius.
Shuhada va néixer el 1989, i actualment gestiona 12 clíniques i 3 hospitals a l’Afganistan, a més de 105 escoles, 34 d’elles per a refugiats afganesos a la pròpia ciutat de Quetta, en un procés que s’ha desenvolupat en paral · lel a dècades de guerra a aquest país.
“Hem d’acceptar les nostres responsabilitats i no tractar de carregar sempre la culpes sobre les espatlles dels estrangers”, va assegurar una tenaç Samar, que sap com afrontar l’adversitat en la patriarcal societat afganesa.
Samar va aconseguir graduar-se en Medicina a Kabul el 1982, tot i que va haver de sobreposar-se al fet que el seu marit, els seus tres germans i més de 60 familiars es comptaven entre els desapareguts pel cop d’Estat de 1979, recolzat pels soviètics.
Durant el règim integrista talibà (1996-2001) la tasca de la seva agrupació no es va veure interrompuda del tot i Samar va aconseguir mantenir oberts alguns centres escolars per a nenes a diverses regions afganeses.
(…)