(…)
Estat de semiesclavitud
Viu a Acton, Londres, fora de perill de l’habitual calor abrasadora de la seva Riad natal. Porta vel islàmic, però pot evitar utilitzar la llarga, àmplia i negra abaia obligatòria a l’Aràbia Saudita. És la filla millor del controvertit monarca Saud bin Abdul-Aziz Al Saud-qui va morir a l’exili a Grècia sent ella era encara una nena-, néta de l’històric rei Abdulaziz i neboda del monarca actual. La princesa Basma té el poder de fer que la seva veu sigui escoltada. En els últims mesos s’ha erigit com la saudita rebel i encara que no és l’única VIP a demanar reformes, ella compte la força de la sang reial.
Amb les seves declaracions, Basma es va enfrontar a alguns dels tabús més importants al seu país. A més, es tornava a exemple de les moltes dones saudites lluitadores, preparades, intel · ligents i lliures, una realitat de vegades relegada pels mitjans occidentals encegats en repetir els edictes religiosos més restrictius.
La princesa, que té cinc fills i està divorciada d’un compatriota, denuncia l’estat de semiesclavitud que pateixen les dones saudites que, entre altres coses, no poden conduir ni tampoc viatjar fora del país sense un home que les ‘protegeixi’. Les lleis se sustenten sobre una estricta interpretació de la xaria o llei islàmica, que imposa la segregació de sexes en espais públics. Això es tradueix en coses com l’existència de sucursals bancàries només per a dones i té a veure amb el fet que no hi hagi espectacles artístics, ni cinema, etc.
Més drets
“Vull una constitució que tracti igual als homes ia les dones, que no depengui de la interpretació que faci el jutge del sagrat Alcorà. No demano un model Occidental, sinó una adaptació d’aquest sistema que no depengui dels capricis dels jutges com ara “, va denunciar recentment a la britànica BBC. També va carregar contra les actuals lleis del divorci que, segons ell, van en contra del que estableix l’Alcorà ja per a la dona sol · licitar-és gairebé impossible. “L’Alcorà l’hi permet simplement amb que s’al · leguen diferències irreconciliables”.
Està en contra de l’obligatorietat que les dones vagin sempre acompanyades per un ‘Mahram’, una mena de protector, home, normalment, part de la seva família. “En l’època del profeta Mahoma les dones solien tenir un home que les acompanyava ja que en aquests dies Aràbia era un desert literalment ple de pirates. Avui, l’únic propòsit d’aquesta llei és limitar la seva llibertat de moviment. Això no només infantilitza a les dones sinó que les converteix innecessàriament en una càrrega per als seus familiars homes i per a la societat “, sentencia
(…)