Des de la independència de Tunísia el 1956, la llei no exclou les dones del dret al vot, però, durant la dictadura les eleccions eren manipulades pel RCD, partit fundat per Ben Ali el 1988. Sota aquest sistema era suficient amb que un membre de la família, que solia ser el marit, es traslladés a les urnes amb els documents d’identitat i targetes de vot de la resta de la família per sufragar pel partit del dictador.
Avui Tunísia viu un període de transició després de la caiguda de Ben Ali, que va ocupar el poder durant 23 anys. Aquest país, que compta amb una població de 10,7 milions d’habitants, ha rebutjat la incorporació a la Constitució de la Xara [al islam, codi de conducta] com a font de dret que volien imposar els islamistes radicals. Davant això, l’actuació violenta dels salafistes s’ha intensificat en tot Tunísia.
En l’últim any, col · lectius civils i feministes s’han manifestat en contra de l’article 28 de la Llei fonamental proposada pel partit islamista majoritari, Ennahda, en què la dona era considerada com «complementària» a l’home. Aquestes mobilitzacions i indignació conjunta de la societat tunisiana han aconseguit, finalment, l’aprovació de la igualtat de la dona.
Malgrat aquest context convuls, aquestes dones s’han empoderat. Poden votar, saben quins són els seus drets i obligacions, tenen presència activa en la comunitat i contribueixen al desenvolupament econòmic i social. Esperen que aquesta reforma no es redueixi al dret al vot femení, sinó que els canvis siguin més profunds. «Avui puc opinar, aquesta és la meva llibertat». Asseguda en una pedra es troba Saloi amb les llavors entre les mans. Té 34 anys i viu al camp, en un projecte agrari impulsat per una ONG, treballant a l’hort familiar per ajudar a l’autoconsum. Sobre aquesta nova etapa, després de la Primavera Àrab que ha viscut Tunísia, subratlla que ara pot expressar: «Abans no podies donar la teva opinió sense por. Avui pots opinar «. El canvi per a ella està carregat d’il · lusió: «Ara veiem de manera diferent el futur, amb més esperança». Mira a la seva filla que està al costat del forn i diu: «Tant de bo es creuen llocs de treball». S’entén seva preocupació sabent que segons l’Institut Nacional d’Estadística la taxa d’atur se situa al voltant del 18% de la població i la taxa d’atur juvenil supera el 30%.
Mongia refusa dir la seva edat. Té tres fills i assenyala que «abans de la revolució teníem un dictador que ens robava tot, ara hem recuperat la llibertat». Compta amb orgull que ja pot votar. «En aquesta etapa meu marit era el que votava al meu lloc. Ara el meu vot el introdueixo jo a l’urna «. Sosté que la nova Administració de Tunísia ha de fer front a necessitats postergades durant dècades: «El Govern ha de solucionar problemes com l’aigua potable, l’atur i les condicions de vida en general».
Font: Rebelión
