Ni una firma, ni una manifestació, ni una protesta, ni una declaració semblen haver estat en va. Després d’una potent mobilització internacional en què Governs i oenagés han actuat en el mateix sentit, el Comitè Internacional contra la Lapidació va assegurar que l’Iran ha alliberat Sakineh Aixtiani, la dona iraniana de 43 anys condemnada a morir lapidada per adulteri i a la presó per la presumpta implicació en l’assassinat del seu marit. Però hores després d’aquest anunci, cap mitjà iranià ni el Govern confirmava l’alliberament, alimentant la incertesa sobre la sort de la condemnada.
Si a principis de novembre el Comitè Internacional contra la Lapidació, amb seu a Berlín i principal valedor de la causa de Sakineh, expressava la seva por davant la possibilitat d’una execució imminent, la mateixa organització va confirmar l’alliberament. La d’ella, la del seu fill Sajad Ghaderzadeh – principal instigador de la campanya de mobilització internacional que ha aconseguit salvar la seva mare – i la del seu últim advocat, Hutan Kian. Els dos últims van ser detinguts el 10 d’octubre juntament amb dos periodistes alemanys que els estaven entrevistant.
Enmig de l’eufòria, la portaveu del Comitè contra la Lapidació, Mina Ahadi, va deixar oberta una escletxa a la prudència, sabedora de l’opacitat i l’arbitrarietat del règim d’Ahmadinejad, a l’espera d’aconseguir la plena confirmació.
Però, tot seguit, deixava anar el seu entusiasme: «Estic segura que aquest dia serà registrat als llibres d’Història iranians com el dia de la victòria dels defensors dels drets humans». Les fotografies d’una Sakineh somrient fetes fa tres dies a casa seva d’Osku, al nord-oest de l’Iran, semblen no deixar dubte que l’alliberament s’ha portat a terme. La televisió oficial iraniana té prevista l’emissió d’un reportatge sobre la iraniana.
L’odissea d’aquesta dona de la minoria àzeri i mare de dos fills va començar l’any 2006 poc després que el seu marit morís assassinat. Llavors ella va ser condemnada a rebre 99 fuetades per adulteri. El seu fill Sajad, que llavors tenia 17 anys, va presenciar la fustigació. La pena es va revisar i es va dirctar pena de mort per lapidació per haver mantingut relacions extramatrimonials.
A més, li van imputar l’assassinat del seu marit, pel qual també havia de morir, encara que finalment la forca va ser commutada per 10 anys de presó després de la vista d’apel·lació el 2007. I la condemna per lapidació va causar tant enrenou internacional que el règim iranià va anunciar que moriria penjada.
Primer a internet, després al carrer i als mitjans de comunicació. Les xarxes socials han jugat un paper fonamental en una campanya per salvar Sakineh que, tot i la relativa curta durada, ha tingut un gran impacte. L’organització Amnistia Internacional ha canalitzat una campanya de recollida de firmes a nivell mundial amb una resposta massiva i personalitats polítiques i culturals de tot el món han avalat la causa.
Fins i tot el president del Brasil, Inacio Lula da Silva, amb influència en Ahmadinejad, es va oferir a donar asil a la dona iraniana. El règim d’Ahmadinejad va rebutjar l’oferiment. Però alguna cosa es començava a moure.