El president del Deutsche Bank, Josef Ackermann, ha provocat un bon enrenou a Alemanya a l’expressar en una entrevista el seu desig que, algun dia, la direcció del banc sigui més bonica i tingui més color gràcies a la integració de les dones. I és que l’home té raó. ¡Amb el goig que fan un grapat de dones enfundades en vestits jaqueta de tons variats, amb camises de fantasia i alegrant les orelles amb la repicadissa dels talons pel passadís!
Potser amb més dones en càrrecs directius canviarien algunes coses més. Res, com qui diu, menudeses. Per exemple, aquesta fal·lera tan femenina de conciliar vida laboral i familiar promouria la flexibilitat d’horaris o el teletreball. Fins i tot és possible que es reduïssin les reunions eternes i improductives i els dinars de tres hores. Potser s’imposaria un model d’organització menys competitiu i es promouria el treball en equip.
Però, en fi, res d’això deu haver semblat digne de menció a Ackermann, el qual, segons algunes notes biogràfiques, té una filla amb Pirkko Anelli, una dona que va conèixer a la universitat i que exerceix de mestressa de casa.
Ara que ja sabem que bé que poden quedar les fèmines florero en la direcció, potser el sector bancari espanyol s’animarà i s’aconseguirà augmentar aquest raquític 1,02% de llocs d’alta direcció ocupats per dones. Això sí, imprescindible incloure detalls del vestuari en el currículum.
