Una investigació de diversos anys de duració sobre abusos i maltractaments a menors en institucions de l’Església Catòlica a Irlanda entre els anys trenta i vuitanta ha revelat que els abusos sexuals eren «endèmics», així com el maltractament físic i emocional, a més de l’abandó en què es trobaven els xiquets.
Segons l’informe elaborat per una comissió que al llarg de nou anys ha arreplegat els testimonis de nombroses víctimes, els col·legis funcionaven amb normes molt estrictes en les que s’imposava una «disciplina poc raonable i opressiva sobre els xiquets i inclús sobre el personal».
Al llarg de 60 anys, indica l’estudi, aproximadament 35.000 menors van ser enviats a una xarxa d’institucions de l’Església formada per reformatoris o escoles professionals. D’ells, més de 2.000 van dir a la Comissió d’Investigació sobre l’Abús Infantil que van patir abús físic i sexual durant el temps que van passar en aquestes institucions.
De totes les ordes que van gestionar aquests centres, la major part de les acusacions de les víctimes van dirigides contra els Germans Cristians, segons informen els mitjans irlandesos. De fet, l’informe indica que la seguretat dels menors no era una prioritat per als Germans Cristians.
Segons la premsa, aquest orde de l’Església Catòlica ha reaccionat posant-se a la defensiva darrere de les denúncies de les víctimes i ha negat qualsevol responsabilitat dels membres de la congregació en aquests maltractaments i abusos sexuals.
L’informe, que no cita noms reals ni de les víctimes ni dels suposats maltractadors, explica que les xiques supervisades per monges, sobretot per integrants de les Germanes de la Misericòrdia, van patir molts menys abusos sexuals però agressions freqüents i humiliacions amb l’objectiu de reduir la seva autoestima.
Així mateix, l’estudi denúncia que responsables eclesiàstics fomentaven rituals de palisses i encobrien als pedòfils dins de les ordes religiosos. Durant els 60 anys que s’han investigat, els inspectors del Govern irlandés no van detenir els «endèmics» abusos.
La comissió assegura que els testimonis de les víctimes que han decidit denunciar, homes i dones que ara tenen entre 50 i 80 anys, demostren «més enllà de tot dubte» que el sistema d’institucions de l’Església a Irlanda «va tractar els xiquets més com a interns d’una presó i esclaus que com a gent amb drets». «La cruesa del règim era inculcada en la cultura de les escoles per les successives generacions de germans, sacerdots i monges», van afegir.
