Aquesta setmana, Jordi Velazquez va fer un esforç per veure el noticiari.
A Guatemala, que té un dels índexs d’assassinats més elevats del món, sovint només els titulars són suficients per causar malestar a qualsevol.
I quan fa poc Jordi va saber per les notícies que en un carrer de la Ciutat de Guatemala s’havia trobat a dues nenes d’uns 6 i 12 anys mortes per estrangulament, li va inundar un sobtat torrent de records.
Farà ara uns 10 anys, la filla de Jorge, Claudina, que llavors tenia 19, també va ser trobada morta. Havia estat brutalment assassinada a la Ciutat de Guatemala i el seu cos el van llançar a un carreró.
Des de llavors ha treballat incessantment per trobar els responsables de l’assassinat.
Va visitar innombrables vegades la seu del Ministeri Públic, va suggerir línies d’investigació i pressionar perquè es resolgués el cas de la seva filla.
Malgrat tot, no s’ha hagut cap avenç tangible.
Amnistia Internacional, a més d’altres organitzacions de defensa dels drets humans, han trobat greus deficiències en l’efectivitat de la investigació, com per exemple que no s’han realitzat les proves pertinents als principals sospitosos per determinar si havien disparat una arma, o que les autoritats pretenen tornar la roba de Claudina a la seva família en comptes de realitzar-hi les oportunes proves forenses …
Els assassins de Claudina no van ser mai encontardos.
«Jo segueixo pensant que la situació ha arribat a aquests extrems per causa de la indiferència de la societat, que no reacciona davant de res. La indignació no és suficient: la indignació s’ha d’expressar «, afirma Jordi.
I malauradament, la història de Claudina no és excepcional a Guatemala.
Malgrat les promeses realitzades per successius presidents del país que es combatrien el crim i la violència contra les dones, i malgrat l’aprovació el 2008 al Congrés d’una llei per la qual s’establien tribunals especials i directrius per a la imposició de condemnes , les xifres segueixen explicant una història ben diferent.
Només el 2012, i segons dades oficials, unes 560 dones van ser assassinades en aquest país centreamericà, moltes d’elles després d’haver estat agredides sexualment.
La majoria dels casos no són objecte d’una investigació efectiva, i menys del quatre per cent de tots els homicidis a Guatemala acaben en la condemna dels autors.
Rosa Franco sap molt bé el que Jordi està patint.
A la seva filla Maria Isabel, de 15 anys, la van trobar morta el desembre de 2001.
Rosa la va veure per última vegada al matí del 16 de desembre, quan Maria sortia cap al seu primer dia de treball en un centre comercial local.
En no tornar Maria a casa, Rosa va començar la recerca. Tres dies després, va encendre el televisor i va veure una imatge de la seva filla en el noticiari. Havien trobat el seu cadàver tirat en un carrer de la Ciutat de Guatemala.
«Em va costar reconèixer-la», recorda ara.
Des de llavors, Rosa no ha deixat d’intentar que es porti a terme una investigació adequada sobre el que li va passar a Maria Isabel, a causa del qual persones sense identificar l’han amenaçat de mort i l’han assetjat.
La investigació es va ajornar tantes vegades que Rosa va portar la seva causa davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (la més alta instància en matèria de drets humans a la regió), la qual va resoldre l’octubre de 2006 que l’Estat de Guatemala havia demorat les seves investigacions sense cap motiu justificat.
La causa s’ha elevat ara a la Cort Interamericana de Drets Humans, la qual cosa ha incrementat la pressió sobre les autoritats guatemalenques perquè actuïn.
«Si hagués estat la filla d’un diputat o d’un ministre ja haurien agafat als autors. Però no els importa. És que era una marera, és que era una prostituta. Això és el que em va dir a la cara la persona que portava el cas «, assegura Rosa.
Amnistia Internacional ha demanat en repetides ocasions a les autoritats guatemalenques que adoptin mesures per protegir les dones contra la violència, i que garanteixin que tant les investigacions com els enjudiciaments d’homicidis de dones es duen a terme de forma efectiva, oportuna i exhaustiva.
«Jo diria al govern que reaccioni, que deixi de mentir, deixi de dir-nos que la situació està millor: no es pot dir que està millor si tenen lloc crims tan espantosos com aquests. Jo diria al govern que compleixi amb els seus deures de protegir, que és la funció bàsica d’un govern «, conclou Jorge.
Font: Amnesty.org
