Sota el símbol d’un Casc Rosa, un grup de joves que s’autodenominen “neomasculins” lluiten contra el masclisme i per l’equitat de gènere a l’Equador, on la violència contra la dona registra altes cotes davant la passiva mirada de gran part de la societat .
“Estem conformats per homes que volen el canvi, hem canviat tant nosaltres com a certes persones. Estem cansats d’actituds masclistes, d’homes i de la dona”, va explicar Fredy Calderón, de 18 anys i un dels líders de Cascos Rosa.
Vestits amb una samarreta color rosa xiclet amb el logotip estampat d’un casc amb una rosa, la majoria dels nois, menors de 20 anys, porten a terme capacitacions i tallers en les seves respectives províncies, desafiant la indiferència ciutadana davant un tema tan dramàtic com ignorat.
El Pla Nacional d’Eradicació de la Violència de Gènere del Govern de l’Equador afirma que 8 de cada 10 dones han estat víctimes de violència alguna vegada i un 21% de nens, nenes i adolescents han patit abusos sexuals.
No obstant això, falten dades oficials sobre el nombre de dones mortes o ferides a mans d’homes, i els activistes critiquen la irregular atenció que es presta al fenomen a la premsa i les institucions públiques.
“De 10.000 denúncies a la Fiscalia per abús sexual, només 300 han rebut sentència. Hi ha un cas gravíssim d’impunitat judicial”, va denunciar a Efe la representant d’ONU-Dones a l’Equador i Colòmbia, Lucía Salamea-Palacios.
Ana Lucía Herrera, la presidenta de la Comissió de Transició-un organisme que treballa amb el Govern per crear un Consell de les Dones i Igualtat de Gènere a l’Assemblea Nacional-, ha dit que mentre hi ha alarma al país per la delinqüència, s’obliden les polítiques en favor de la dona, que són “les principals afectades” de la violència.
Els Cascos Rosa van néixer per mitigar aquest oblit, segons Rocío Rosero, fundadora del projecte i presidenta d’Acció Ciutadana per la Democràcia i el Desenvolupament.
“Aquesta decisió de lluitar contra el masclisme des de la seva adolescència ens sembla capital. És una nova situació del món en què involucrar a una població que en general no té veu”, va dir Rosero, que ha apuntat que 700 joves han passat pels tallers del grup.
Els nois que participen en el programa, creat al maig, s’autodenominen “neomasculins” i el seu manifest advoca per “contribuir a la igualtat de gènere, utilitzar el diàleg i respectar tota mena i condició sexual”, un ideal que els ha comportat crítiques.
“Molts amics han deixat de banda l’amistat perquè es pensen que ja no podem compartir secrets”, va explicar el Casc Rosa, i roquer, Cristian Arias, de 22 anys. “Em veuen com una dona xafardera que comptarà els secrets íntims que ells viuen amb les seves parelles”, ha afegit.
“Un home a la casa, si és masclista, no vol cuinar ni rentar. Aquestes coses no et fan menys home, al contrari, et fan més home perquè ajudes a la família”, va dir el Nucli Rosa Damià València, que va criticar al seu pare per no col·laborar a la llar.
A més, tots ells van denunciar que, a Equador, es forja la masculinitat a partir de pràctiques masclistes. “Els nois et diuen ‘porta’t com homenet, has de maltractar (a les dones)”, va recalcar Calderón.
“Aquí als 14 anys el teu pare et porta a un prostíbul, i quan surts sent un ‘homenet’, tens dues cerveses esperant-te”, ha afegit València, que es va negar, als 16 anys, que els seus germans li portessin a un bordell.
Segons expliquen els joves, ser un Casc Rosa els aporta coses tan positives com el sentit de grup, la millora de relacions sentimentals o la lluita conjunta per uns valors que consideren universals, encara que també tenen alguna queixa.
“Les noies es queden súper felices i anorreades que de hi hagi nois així, però encara segueixen sent masclistes i ens diuen: ‘Ets tan bonic, que et vull com a un amic'”, va dir Calderón.
