Fins fa ben poc temps, els submarins havien estat un món vetat a les dones. Particularment en el camp militar, i utilitzant perquè fos així els arguments més insòlits. Però en això els temps també estan canviant.
Fa 15 anys, Noruega va tornar a demostrar el seu lideratge en qüestions d’igualtat fent un pas endavant per convertir-se en el primer país del món amb una Armada que acceptava que les dones poguessin formar part de la tripulació dels submarins. Tres anys més tard li seguia els passos Austràlia, i després van ser Espanya i el Canadà els que van aixecar la prohibició. Ara ha estat l’Armada dels Estats Units la que ha posat fi a dècades de discriminació.
El 15% dels més de 330.000 marins de l’Armada nord-americana són dones. «Comptem amb dones extremadament capaces, amb talent i ganes de triomfar», va assegurar el secretari de la Marina de Guerra, Ray Mabus, després de l’anunci.
Les primeres 19 tripulants seran seleccionades abans de l’estiu vinent i durant els mesos següents s’obrirà la quota a una desena més. Abans d’embarcar-se hauran de passar un rigorós programa d’entrenament de 15 mesos.
Fa dos mesos el secretari de Defensa, Robert Gates, va comunicar formalment al Congrés el desig de l’Armada d’acabar amb la seva política de només homes als submarins, que té 110 anys d’història. «Comptar amb la millor força submarina del món ens obliga a reclutar les persones de més talent, i avui dia les dones tenen més de la meitat dels títols d’enginyeria», advertia recentment al diari especialitzat Navy Times el vicealmirall John Donnelly, comandant de la Força Naval.
Les dones fa dècades que serveixen al costat dels homes en diferents branques de les Forces Armades nord-americanes, però els submarins seguien sent territori vedat perquè resulta difícil garantir la seva intimitat en espais tan reduïts, on desenes de tripulants comparteixen bany i les escasses lliteres s’ocupen per torns. També era un secret sabut per tothom els temors dels oficials que en un ambient així les possibilitats que sorgeixin relacions «massa pròximes» augmentin de manera notable.
El període de formació de les pioneres s’aprofitarà així mateix per adaptar l’interior dels submarins. De fet, els primers que acolliran marines seran els equipats amb míssils balístics, perquè són els més espaiosos.
Amb tot, hi ha oficials veterans, com John Mason, que no amaguen la seva preocupació per aquesta decisió. «En algunes zones és pràcticament impossible passar al costat d’algú sense tocar-lo. El contacte físic és inevitable i pot prestar-se a tota mena d’interpretacions», assegura en un bloc d’oficials de la Marina, en què afegeix que en moments d’emergència la situació pot ser fins i tot més delicada: «Si es combina la proximitat física amb quatre mesos en alta mar sense contacte exterior, els problemes estan garantits».
Grups d’activistes pels drets civils han aplaudit la mesura, encara que incideixen en el fet que a parer seu s’havia d’haver pres fa molt de temps. Així mateix van aprofitar per reclamar el final del veto a la participació de dones en operacions de combat a les unitats terrestres, incloses les forces especials.
En realitat, en conflictes com les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, on les línies del front estan poc definides, les militars han entrat repetidament en combat i diverses d’elles han estat condecorades pel seu valor. El cap de l’Estat Major, el general George Casey, ha advocat per revisar aquesta norma.
