Segons un informe regional del Banc Mundial, en l’última dècada, el creixement econòmic d’Amèrica Llatina i el Carib (ALC) es va accelerar de manera considerable, empenyent la pobresa i la desigualtat a mínims històrics en la regió més desigual del planeta. Ni tan sols una recessió mundial i una contracció del quatre per cent de l’economia regional el 2009 van poder detenir l’avanç de la regió i una important reducció en la desigualtat.
El 2012, a mesura que els persistents problemes econòmics mundials fan menys segurs els pronòstics optimistes i amenacen amb soscavar els avenços contra la pobresa i la desigualtat, és important comprendre les forces estructurals que van impulsar els recents resultats positius. Aquestes inclouen un mercat laboral més inclusiu, xarxes de protecció ampliades, millors resultats educatius, estabilitat a nivell macro i taxes de creixement relativament elevades.
Aquest informe explora la manera com les dones van jugar un paper crucial en la disminució de la pobresa observada en l’última dècada, amb la seva taxa de participació laboral augmentant en un 15 per cent entre 2000 i 2010. També planteja que qualsevol progrés futur demanarà un major poder econòmic entre les dones i polítiques més efectives per fomentar-lo.
Si l’ingrés laboral femení no ha variat durant aquest període, mantenint la resta de variables constants, la pobresa extrema a Amèrica Llatina i el Carib hagués estat un 30 per cent més alta el 2010. En altres paraules, el 17/07 per cent de la població de la regió hauria estat per sota de la línia de la pobresa extrema, comparat amb el 14.6 per cent actual. L’ingrés laboral femení va aportar el 30 per cent de la reducció de la pobresa extrema, comparat amb el 39 per cent aportat per l’ingrés laboral masculí. La resta es va deure a transferències públiques i privades (remeses, programes de transferència de diners en efectiu, etc.).
L’ingrés femení va aportar el 30% de la reducció de la pobresa extrema (2000-2010, $ 2,5 USD / PPA)
La contribució de les dones a la reducció de la pobresa moderada i la pobresa extrema ajuda a entendre per què la primera dècada d’aquest segle va ser positiva per ALC en general i les dones en particular. El creixement de l’ingrés laboral femení i una major taxa de participació en la força de treball, en particular entre les dones més pobres, juntament amb la introducció de programes de pensions no contributius per les dones, expliquen l’important rol de les dones en la reducció de pobresa de la regió durant l’última dècada.
Els ingressos per treball tant dels homes com de les dones van ser la principal força darrere de la reducció de la desigualtat en la regió des de 2000, amb les transferències contribuint una mica més d’un terç (36 per cent). La major participació de la dona en el mercat laboral va ser essencial per a la caiguda del coeficient de GINI, portant-lo per sota de la mitjana regional en gairebé una tercera part durant l’última dècada.
(…)
Font: Diario Libre
