Teresa Lewis és la primera dona executada als Estats Units des de 2005, després de rebre una injecció letal en la presó de Greensville, a Virgínia, on cap dona havia estat condemnada a mort des de 1912.
Una intensa campanya que demanava clemència per la suposada discapacitat intel·lectual de la presa no va poder impedir que les autoritats del centre correccional apliquessin la injecció letal a Lewis, la dotzena dona executada al país des que es va restaurar la pena de mort, l’any 1976.
Lewis, de 41 anys, va ser executada a les 9.00h, hora local, com estava previst, després de passar el seu últim dia en una cel·la sense finestres, vigilada exclusivament per dones, i reunir-se amb els seus advocats, el seu fill, la seva filla i el seu nét d’un any. Un sopar alt en calories, format per dos pits de pollastre fregit, pèsols amb mantega, soda i pastís de xocolata alemanya o pastís de poma, va ser la seva darrera voluntat, segons els funcionaris de la presó.
Lewis es trobava al corredor de la mort des de 2003, quan es va declarar culpable d’haver ordenat a dos homes, un d’ells el seu amant, que assassinessin al seu marit i el seu fillastre, Julian i Xerris Lewis, l’any 2002.
Els seus advocats van mantenir fins a l’últim moment que el seu coeficient intel·lectual, de 72, fregava el límit legal del retard mental, situat en 70, el que li impedia planejar una estratègia assassina i la convertia en víctima de la manipulació d’un dels autors materials del crim.
Les gairebé 4.000 peticions d’indult que van arribar en els últims mesos a l’oficina del governador de Virgínia, Robert McDonnell, procedents en la seva majoria de grups de salut mental, però també de representants de la Unió Europea i fins i tot de l’escriptor John Grisham, no van impedir que el polític rebutgés revisar la seva condemna.