L’Iran va negar que anés a executar per lapidació una dona acusada d’adulteri, com havia denunciat l’advocat de la víctima i organitzacions de drets humans que van assegurar que l’aplicació de la sentència seria «imminent».
En un comunicat fet públic pel diari The Times, l’ambaixada iraniana a Londres va titllar de «falsa»la notícia i va dir que «aquests càstigs quasi no s’han aplicat a l’Iran» i que la lapidació no es contempla en el projecte de Codi Penal discutit pel Parlament del país.
El text, tot i amb això, no ha tranquil·litzat els familiars de la condemnada, Sakineh Mohammadi-Aixtiani, de 43 anys. «El comunicat comporta certes ambigüitats», va afirmar l’advocat d’Aixtiani, l’iranià Mohammad Mostafavi.
«No diu si la pena ha estat reemplaçada per una altra, si la meva clienta serà alliberada o si hi haurà un altre judici», va afirmar el lletrat, que a més va dir que les autoritats no s’havien posat en contacte amb ell per notificar-li la decisió.
«En el passat hem vist que les persones condemnades a lapidació han acabat sent executades a la forca», va afirmar, per la seva banda, Drewery Dike, membre d’Amnistia Internacional a Londres.
Aixtiani va ser sentenciada en un primer judici el març del 2006 per un tribunal de la província iraniana de l’Azerbaidjan Oriental, al nord-oest del país, per mantenir «relacions il·lícites» amb altres homes després de morir el seu marit. La pena que va imposar el tribunal, que ja s’ha complert, va ser de 99 fuetades.
Mesos després, en un altre judici obert per jutjar el presumpte assassí del seu marit, un altre tribunal va reobrir el cas d’Aixtiani i llavors la va acusar d’haver mantingut relacions adúlteres amb dos homes mentre el seu marit encara vivia. Malgrat que la dona va assegurar en el judici que va ser forçada a confessar, el tribunal la va condemnar.
La llei islàmica vigent a l’Iran preveu en aquests casos la pena de mort per lapidació. Les armes de l’execució són pedres que són acuradament escollides ja que han d’evitar que la víctima mori de seguida i, d’aquesta manera, prolongar la seva agonia.
El fill d’Aixtiani, Sajad Ghadarzade, de 22 anys, va negar les acusacions contra la seva mare, que fa cinc anys que és a la presó, i va lamentar que les autoritats iranianes hagin fet cas omís de les crides de clemència. En declaracions de la CNN, Ghadarzade va dir que cada dilluns visita la seva mare a la presó i que no sap mai si serà l’última vegada.
La denúncia de l’advocat i de les organitzacions de drets humans va recórrer el món. El Govern dels EUA, a través del portaveu Mark Toner, va qualificar la lapidació d’«acte bàrbar i abominable» i el ministre d’Exteriors britànic, William Hague, de «càstig medieval que no té cabuda en el món modern».
El cas d’Aixtiani també ha despertat l’interès i la indignació d’intel·lectuals, com el dramaturg britànic David Hare, i d’actors com Robert Redford, Emma Thompson i Juliette Binoche.
