Més de 500 dones, algunes d’elles nenes, van ser violades al juliol i l’agost per grups armats a la República Democràtica del Congo (RDC) davant els mateixos nassos dels cascos blaus de l’ONU. L’organisme internacional va entonar ahir el mea culpa i va reconèixer haver fracassat en la seva missió de protegir la població.
«Tot i que la responsabilitat principal de protegir els civils correspon clarament a l’Estat, nosaltres també hem fallat», va admetre el secretari general adjunt per a Operacions de la Pau de l’ONU, Atul Khare. «Les nostres accions no van ser les adequades, cosa que va tenir com a resultat una agressió brutal a les poblacions de la zona», va afegir.
Khare va fer aquestes declaracions en una compareixença davant el Consell de Seguretat de l’ONU, després d’exposar el resultat de la investigació preliminar que va realitzar per encàrrec del secretari general, Ban Ki-moon. Ban va enviar Khare a la RDC després que a finals d’agost apareguessin les primeres informacions sobre les agressions.
Segons el relat de Khare, l’ofensiva contra desenes de pobles a les províncies de Kivu Nord i Kivu Sud va ser més greu del que es pensava.
L’atac més violent es va produir entre el 30 de juliol i el 2 d’agost en 13 poblets situats entre les localitats de Bunyampuri, Kibua i Mpofi. Centenars de persones, entre elles 28 menors, van ser violades «de manera sistemàtica» per guerrillers congolesos mai-mai i rebels hutus de les Forces Democràtiques per a l’Alliberament de Ruanda (FDLR). Khare va recomanar al Consell de Seguretat de l’ONU la imposició de «sancions selectives» als líders del FDLR.
Segons l’ONU, 242 dones van ser violades a la localitat de Luvungi, a pocs quilòmetres d’un campament dels cascos blaus. Algunes de les víctimes van relatar a l’agència France Presse les escenes de terror que van viure la terrible nit del 30 de juliol. «Totes les dones que estaven al poble aquella nit van ser violades. No van distingir entre velles i joves. Van violar les nenes a partir dels 13 anys», va explicar Monica Tamary, de 30 anys. «Aquella nit ningú va dormir. Ens van perseguir durant tota la nit», va afegir.
Luvungi és un petit centre de negoci de l’or, de mala qualitat, extret de forma artesanal per vilatans que operen a les mines i venen el metall preciós a petits comerciants. Les dones conserven a vegades grams d’or amagats sota la vestimenta. «Jo no he vist mai que ningú n’amagui als genitals, però els agressors en buscaven amb els dits», va explicar Monica. Mare de cinc fills, la dona va ser violada per dos homes. «Quan van entrar a casa meva ja portaven la bragueta oberta», subratlla.
Mangaza Zawadi, de 28 anys, també va ser violada per dos homes davant de la seva filla de 8 anys. «Un d’ells va pegar a la nena perquè plorava i cridava», explica la dona. El seu marit havia fugit al bosc. «No podia quedar-me per protegir la meva dona i la meva filla. Portaven armes», es justifica el marit. Buira Lubunga, de 27 anys, va ser violada per set homes un darrere l’altre, davant dels seus cinc fills.
Ni tan sols Anna Burano, de 80 anys, la dona més gran del lloc, va escapar al terror. També va ser violada. «Em vaig dir: això s’ha acabat; això és la meva mort».