La vicepresidenta del Parlament afganès pensa que podria passar del pasturatge a convertir-se en la primera presidenta.
A la paret de la seva sala d’estar hi ha un retrat imponent de Fawzia Koofi. Tocada amb un mocador de lleopard, posa amb el president afganès, Hamid Karzai. Amb les mans entrellaçades amb reserva, tots dos miren a l’objectiu amb una formalitat més pròpia del passat que dels polítics d’avui dia. «Això va ser quan érem amics-aclareix Koofi-. Ja no ho som».
Koofi és la dinovena de 23 germans. La seva mare era la segona de les set esposes del seu pare i vivien en un dels racons més remots de l’Afganistan, on ell tenia per costum assotar a la mare si l’arròs no estava ben cuit. Koofi va ser la primera dona de la seva família que va aprendre a llegir i, el 2005, una de les primeres dones triades per formar part del parlament afganès. L’any passat va contribuir a l’aprovació d’una llei que, de forma pionera a l’Afganistan, tipifica la violació com a delicte. I ara ha anunciat que serà candidata a la presidència el 2014.
«No em postulo pel sol fet de postular-matisa-. Aquest país necessita un canvi.» Amb 36 anys, és l’hereva d’una dinastia política pseudoaristocrática que, en només dues generacions, ha servit sota els règims dels shahs, els comunistes, els mujahidins i, ara, Karzai. Dos dels seus germans van ser comandants de policia. Va haver engatusarlos perquè la deixessin anar a l’escola i perquè li permetessin presentar-se al parlament, per no parlar del cost que li va suposar (quatre anys de discussió i 20.000 dòlars) aconseguir que acceptessin el seu matrimoni amb un home de la seva elecció. Un d’aquests germans està retirat i l’altre viu a Dinamarca, però ella encara depèn del seu suport per mantenir la seva influència política. «És feminista, així es defineix ella-declara un amic europeu-. Però, alhora, és una conservadora noia de poble, d’una de les zones més endarrerides i tradicionalistes del país».
