Un any després d’accedir a la cúpula del Partit Socialista (PS) com a resultat d’un congrés per oblidar i d’una votació interna suposadament fraudulenta, Martine Aubry viu finalment una hora dolça. La líder dels socialistes francesos, que puja contínuament en els sondejos des de fa uns mesos, comença a fer respectar el seu lideratge dins d’una formació amb una tendència històrica a les disputes internes.
Aubry ha aconseguit imposar una imatge de dona seriosa, sòbria, treballadora i creïble, disposada a fer sortir França de la crisi i més interessada a definir un programa sòlid, que en les batalles d’ego que segueixen marcant la quotidianitat del PS. Aubry sembla encarnar avui «una mena d’Angela Merkel d’esquerra», analitzava aquesta setmana el diari Le Monde, que la qualificava com «la mare coratge del PS».
El seu rol com a líder de l’oposició, fins ara contestat, comença a solidificar. Aubry acaba de ser escollida la «primera opositora» del president Nicolas Sarkozy. Segons un sondeig encarregat per Le Figaro, és designada com l’opositora en cap per un 14% dels ciutadans. Un percentatge que no impressiona, però que apunta a un determinant ascens de 10 punts respecte a l’octubre. Aubry també supera de llarg la seva eterna rival, Ségolène Royal, que sembla haver quedat momentàniament fora de joc.
Només l’exministre Dominique Strauss-Kahn, que dirigeix el Fons Monetari Internacional (FMI) des de Washington, segueix fent perillar l’ascens progressiu d’Aubry com a líder natural dels socialistes. De moment, els sondejos beneficien Strauss-Kahn. Segons el diari Libération, un 54% dels francesos creuen que seria un bon president, davant del 27% que pensa el mateix d’Aubry. Però a la premsa francesa augmenta un rumor: Strauss-Kahn preferiria exercir un segon mandat al capdavant de l’FMI abans de tornar al fangar de la política, del qual va marxar molt desencantat. Sobretot si és per enfrontar-se a un Sarkozy que, per ara, segueix semblant imbatible. Strauss-Kahn explicava ahir que té previst mantenir-se al càrrec fins que conclogui el seu primer mandat, a finals de 2012, massa tard per presentar-se a les presidencials. «He estat escollit per exercir aquest càrrec durant cinc anys i, fins avui, no tinc cap intenció de canviar», va aclarir ahir.
La líder socialista no s’ha manifestat encara sobre les seves ambicions presidencials, però dins del partit semblen un secret de domini públic. Aubry, que viu mitja setmana a París i l’altra mitja a Lilla, ciutat que governa des del 2001, és cada vegada més present en la vida interna del partit. I ja no té cap intenció d’abandonar el lideratge socialista, com s’havia especulat fa uns mesos, després de la gran desfeta a les europees, en què el PS gairebé va ser superat pels ecologistes. Per molts, la prova definitiva és que finalment s’hagi decidit a redecorar el seu despatx a la seu del partit. Això sí, ha escollit mobles d’Ikea, que lliguen amb la imatge poc ostentosa que procura projectar. Fa uns mesos, un dels seus aliats va explicar que Aubry es compra la roba a una coneguda cadena d’hipermercats. Tot el contrari que Royal i els seus vestits de marca. «En temps de crisi, no es porta el disseny, sinó el roure massís», deia un dirigent socialista a Libération, amb una metàfora perfecta sobre la diferència entre les dues líders potencials.
La prova de foc per a Aubry seran les regionals del març, en què s’ha marcat l’objectiu de guanyar a les 22 demarcacions franceses. Una missió gairebé impossible pel fet que el PS ja controla una vintena de regions i l’alternança resultarà inevitable en alguns punts geogràfics.
Abans que acabi l’any, Aubry també haurà d’organitzar unes primàries obertes a tots els simpatitzants d’esquerra, pròximes al model nord-americà, que podrien dinamitar la fràgil unitat del partit. Els reptes se li acumulen per al 2010, que ja es perfila com un any a doble o res per a la líder socialista.
