La caiguda dels règims autoritaris permetre als grups oprimits fer sentir la seva veu. No obstant això, l’arribada al poder de islamistes conservadors podria tornar a posar traves en els avenços en qüestions de gènere.
En una festa després d’un casament al centre de Trípoli, un grup de dones líbies canten cançons tradicionals al ritme d’un tambor i es preparen per pintar les mans i els peus de la núvia. Aplaudint al so de la música mentre esperava que aparegués la núvia, Sarah Burruin, de 23 anys, va dir que tenia un sol desig per les dones en la nova Líbia. “Vull que les dones siguin iguals”, va afirmar aquesta estudiant d’enginyeria. “Tot el que facin els homes, vull que les dones també puguin fer-ho. Aquest és el nostre temps”, ha afegit.
Després de les revolucions a Líbia, Egipte i Tunísia, les dones estan explorant què significa la primavera àrab per a elles. Des que els veterans líders van ser enderrocats en els tres estats del nord d’Àfrica, molts-incloent Occident-temen que el buit de poder deixi la porta oberta perquè grups islamistes prenguin el poder i introdueixin canvis que vulnerin els drets de les dones.
A Tunísia, els islamistes ja van arribar al poder, mentre que a Egipte estan liderant un procés electoral en etapes i han promès governar amb lleis islàmiques. A Líbia, el cap del Consell Nacional de Transició (CNT), Mustafa Abdel Jalil, va alarmar a diversos quan va anunciar que mantindrà la llei islàmica i flexibilitzarà les regles de la poligàmia en un discurs per commemorar la “alliberament” del règim de 42 anys de Muammar Khadafi. No obstant això, des de llavors va minimitzar qualsevol suggeriment que imposarà un Govern islamista radical.
“Crec que les lleis islàmiques finalment afectaran els drets de les dones. Ja han declarat (a Líbia) que es flexibilitzaran les regles de la poligàmia i qui sap a on arribarà això”, va dir Laleh Khalili, professora de política de l’Orient Mitjà a la Universitat de Londres.
Font: Infobae