El «cor de les tenebres», com va definir l’escriptor Joseph Conrad al Congo, batega avui a les selves orientals d’aquest país, on l’Exèrcit i els grups rebels encara usen la violació de la dona com una arma de guerra.
La República Democràtica del Congo (RDC), segon país més gran d’Àfrica, segueix atrapada en les urpes d’un conflicte que encara costa sang i moltes, moltíssimes llàgrimes, especialment entre la població femenina.
La RDC viu un fràgil procés de pau després de la Segona Guerra del Congo (1998-2003), considerada la «guerra mundial d’Àfrica» perquè va involucrar a nou països i més de vint grups armats.
La contesa, que ha segat la vida de més de cinc milions de persones, va acabar oficialment el 2003, però la violència continua en províncies com Kivu del Sud (est), malgrat el desplegament de la major força de pau de l’ONU (MONUSCO) , amb uns 22.000 militars.
Grups rebels-ruandesos, congolesos i ugandesos-ocults en la jungla lluiten amb totes les forces amb l’Exèrcit pel control de mines riques en minerals com l’or, el coltan o el tàntal, molt demandats per a la fabricació de telèfons mòbils.
En aquesta disputa, una arma de les milícies i del mateix exèrcit congolès-indisciplinat i corrupte-per atemorir la població és l’abús sexual de la dona, ja que, com ha denunciat Amnistia Internacional (AI), «violar és més barat que les bales «.
Un estudi publicat el 2011 a la revista mèdica «American Journal of Public Health» va concloure que unes 48 dones són violades cada hora a la RDC, moltes en el violent Congo oriental.
Amb xifres tan desoladores, la representant especial de l’ONU sobre violència sexual en conflictes, Margot Wallstrom, no ha dubtat a batejar la RDC com la «capital mundial de la violació».
Aquesta tragèdia es palpa en Kitutu, localitat de Kivu del Sud en què el verd de les seves exòtiques palmeres es fon amb el verd de l’uniforme de soldats de l’Exèrcit congolès que patrullen la zona.
Allí troben recer-i també esperança-nombroses congoleses violades que formen part dels 1,7 milions de desplaçats pel conflicte en tot el país, com Kungwa Kyalwa, de 23 anys i mare soltera de tres fills.
Kungwa va fugir el 2010 de Kambulumbulu, a un dia a peu de Kitutu, després de ser atacada seu poble per les Forces Democràtiques per l’Alliberament de Rwanda (FDLR), grup que es va refugiar a les selves del Congo després del genocidi de Rwanda (1994) .
(…)
