L’Associació de Dones sahrauís a Espanya, AMSE, van commemorar el passat dijous el dia internacional de la dona amb un acte que va tenir com a convidada va ser la defensora sahrauí de drets humans El Ghalia Mint Abdallahi Uld Mohamed (coneguda pel nom imposat per l’administració marroquina com Gàl · lia Djimi).
La presidenta de AMSE, Zahra Ramdan, va presentar a Gàl · lia recordant algunes dades de la seva biografia. Gàl · lia va romandre 4 anys desapareguda, fins a 1991, a mans de les autoritats d’ocupació marroquines, patint tot tipus de tortures i violacions de drets humans. La vicepresidenta de l’ASVDH, organització sahrauí pro drets humans no reconeguda per l’ocupant marroquí, estava acabada d’arribar de Ginebra, on va formar part de la delegació sahrauí a la 22 ª reunió del Consell de Drets Humans de l’ONU.
L’activista sahrauí va valorar la lluita de la dona arreu del món. La dona sahrauí és exemple de lluita tant als territoris ocupats com en els campaments. Va destacar la tasca del Front Polisario a donar tot el suport a la dona per exercir lliurement la seva tasca i ser reconeguda com a militant, estudiant, treballadora o dirigent. Al Sàhara ocupat les dones han tingut el coratge de lluitar per defensar el dret d’autodeterminació del poble sahrauí des de 1975.
Gàl · lia va narrar la seva experiència com desapareguda en un centre secret de l’Aaiun, on ella i els seus companys van romandre la major part del temps amb els ulls embenats i en condicions inhumanes. Per a la defensora de Drets Humans el fracàs del Marroc ha arribat perquè aquells presos i preses són els que han portat la torxa de la lluita que s’ha emprès als carrers de ciutats ocupades.
Tota la seva lluita s’ha dut a terme en l’àmbit dels drets humans, actualment la seva situació és diferent, ja que han començat a sortir a fer conferències a l’exterior ia participar amb el seu testimoni en fòrums internacionals. Gàl · lia va explicar que la seva tasca és complicada ja que no està ni reconeguts ni legalitzats per les autoritats marroquines, encara que sí ho estan per la comunitat internacional ia nivell d’altres organitzacions internacionals de drets humans, com Amnistia Internacional, Human Right Watch i moltes altres.
Va destacar la tasca de les dones sahrauís durant el procés al grup de Gdeim Izik, per al qual s’han desplaçat, a una distància de milers de quilòmetres de casa, mares, filles, germanes i esposes dels presos i condemnar les sentències contra el grup de sahrauís entre els quals es troben diversos defensors de drets humans.
També va condemnar l’expulsió per part de les autoritats marroquines del grup d’eurodiputats del Parlament Europeu que volien fer una visita als territoris ocupats.
Davant la pregunta sobre com sentia com mare que va passar al Sàhara ocupat, Gàl · lia va afirmar que no té desitjos de venjança contra els seus botxins, però té la força i la raó de cridar «ocupant i criminal» al Marroc, però sempre ha intentat inculcar en seus cinc fills l’esperit humà que ha dirigit la seva pròpia vida.
La cloenda de l’acte va anar a càrrec de la cantant hispà sahrauí Suilma Aali, que va interpretar diverses de les seves cançons en format acústic, aconseguint arrencar espontanis sgarit de les dones sahrauís presents. L’activitat es va tancar amb el ball tradicional saharai de Ebbaba Hameida.
Font: poemario Sahara libre
