Margot Fonteyn ha estat la ballarina britànica més famosa de tots els temps. Gràcil, delicada, els seus conciutadans la veneraven i la van tractar com si fos membre de la reialesa.
El títol de dama que li va concedir el Palau de Buckingham li anava com l’anell al dit a qui, després d’una carrera triomfal en solitari, formaria una parella mítica amb Rudolf Nureyev.
El que ningú sospitava és que darrere de la façana dolça i somrient de la prima ballerina s’hi amagava l’ànima d’una revolucionària. Uns documents confidencials del Govern britànic, desclassificats ara, detallen fins a quin punt Fonteyn va participar l’abril del 1959 en un cop d’Estat fallit a Panamà amb el suport de castristes cubans.
L’anglesa s’havia casat el 1955 amb Roberto Arias, un diplomàtic panameny que volia fer carrera política. L’impenitent playboy va encapçalar el cop contra el llavors president, Ernesto de la Guarda, ajudat per 125 rebels cubans armats enviats per Fidel Castro.
L’estrella, que acostumava a freqüentar el més selecte de l’alta societat, va confessar més tard haver-se reunit amb Castro quatre mesos abans.
L’intent va fracassar i la policia va detenir el cigne més aclamat dels escenaris internacionals, que llavors tenia 39 anys i era al cim de la seva carrera. L’ambaixador britànic a Panamà, sir Ian Henderson, va anar als calabossos i es va trobar Fonteyn «a la suite presidencial» de la presó «reservada per a presos polítics d’alt nivell».
Sota la seva cura, un tinent que parlava anglès va col·locar un ram de flors a la tauleta de nit de la captiva. «La seva conducta és molt irresponsable i reprensible», va escriure el diplomàtic. «Ella sabia que el seu marit estava armat, sabia que anava acompanyat per rebels i en un moment va utilitzar el seu iot com a esquer per allunyar vaixells i avions del Govern del lloc on es trobava el seu marit», va indicar.
Sir Ian estava clarament sorprès. «Em sembla que la seva conducta no es correspon amb la d’una súbdita britànica i encara menys amb la d’algú que ha rebut grans honors de Sa Majestat la Reina», va dir.
Només dos dies abans, el duc d’Edimburg, marit de la sobirana, se n’havia anat de Panamà, país inclòs en una gira d’Estat per Centreamèrica. «L’actitud del Govern britànic va ser la de condemnar [Fonteyn] perquè van pensar que el seu comportament era molt irresponsable i van intentar que tornés a Anglaterra com més aviat millor», va afirmar Meredith Daneman, biògrafa de Fonteyn.
Després de 24 hores d’arrest, la guerrillera del tutú d’or va ser posada en llibertat sense càrrecs i traslladada a un avió rumb a Nova York, d’on va sortir amagada –per por que les autoritats nord-americanes la detinguessin– directament cap a Londres.
«Naturalment que estic preocupada. Qualsevol dona que no sap on és el seu marit està lògicament preocupada», va declarar als periodistes que l’esperaven, sense donar cap més detall del que havia passat.
Mentre Arias, fill d’un antic president panameny, es refugiava a l’Ambaixada del Brasil i s’escapava després a Rio de Janeiro, a la capital britànica el ministre d’Exteriors i la seva dona van convidar la ballarina a casa seva per prendre una copa.
«He hagut de pessigar-me unes quantes vegades durant la seva visita per assegurar-me que el que m’estava explicant no era el somni d’una òpera còmica», va escriure després Profumo en el seu informe.
El Foreign Office va debatre si havia d’informar o no Washington de la participació de Castro en el complot. Finalment, els britànics van decidir enterrar aquest detall en els arxius, que s’han obert ara.
«No crec que [Fonteyn] realment entengués què estava fent, però sens dubte va ser la passió pel seu marit el que la va fer seguir-lo», assegura Daneman. Uns anys més tard, Arias va tornar a Panamà i va ser tirotejat per un rival polític, que el va deixar tetraplègic. Margot el va cuidar fins a la seva mort. Ella va morir pels volts del 1991.
