Més de cent milions de dones pateixen al món Mutilació Genital Femenina (MGF), majoritàriament en els països africans, però no només al Tercer Món. Les ONG, alerten, com tots els anys per aquestes dates – aquest dimecres 6 de febrer se celebra el Dia Mundial contra la Ablació -, que en el Primer Món, i també a Espanya, milers de nenes també estan en risc de patir aquesta pràctica.
En el cas d’Espanya, la legislació empara la lluita contra l’ablació, i està tipificada com a delicte al Codi Penal. A més, des de 2007, la llei espanyola inclou en la categoria de ‘persones refugiades’ a les dones que fugen del seu país per motius de gènere.
Malgrat aquesta protecció legal, el Consell de la Joventut insta «no abaixar la guàrdia» i alerta que les famílies d’origen subsaharià que resideixen a Espanya puguin practicar aquest tipus de violència.
Segons UNICEF, és a més «una de les violacions dels drets humans més persistents, omnipresents i silenciosament tolerada». or això, les organitzacions que treballen en aquest camp centren les seves campanyes d’informació, dins i fora de qualsevol frontera, a més de conscienciar a mostrar les evidències científiques de les conseqüències que aquesta pràctica té per a les dones i nenes que la pateixen.
Pel que fa a xifres es refereix, aquells països on aquest costum està més estesa són Somàlia (amb un 98% de casos de dones, d’entre 15 i 49 anys), Guinea (96%), Sierra Leone (94%) i Mali (92%), segons dades de l’ONG World Vision mentre que O’dam ONGD alerta que, cada dia, prop de 8.000 nenes estan en risc de patir MGF.
Així, a Espanya, unes 10.500 nenes estaven en risc de patir ablació, el 2010, segons dades del Mapa de Mutilació Genital Femenina a Espanya elaborat pel Grup Interdisciplinari per a la Prevenció i l’Estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials (GIPE / PTP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Precisament per això, ja el 2001, el Parlament català va instar la Generalitat a jugar un paper actiu en la lluita contra aquesta pràctica masclista que menyscaba la dignitat de la dona i atempta contra la seva salut i la seva sexualitat. D’aquí va néixer el «Protocol d’actuació per prevenir la mutilació genital femenina ‘, un sistema pioner a Europa per abordar aquest problema. Implica a diversos departaments de l’Administració catalana, així com a diferents entitats del sector, i s’estén també a l’àmbit local.
La responsable de Projectes de World Vision, Susanna Oliver Palazón, ha indicat que, tot i que aquesta pràctica està prohibida a Espanya, «el més freqüent és que es practiqui l’ablació a les nenes en els viatges que aquestes fan als seus països d’origen, per exemple, durant les vacances «.
En tot cas, pot perseguir perquè el Codi Penal espanyol recull, en els articles 149 i 150, una referència específica a l’ablació que contempla penes d’entre sis mesos i fins a dotze anys i retirada de la pàtria potestat. A més, el 2005 la legislació espanyola es va modificar per permetre la persecució extraterritorial de la pràctica de la mutilació genital femenina.
Per aquest motiu, Oliver considera «vital coordinar esforços de prevenció entre escoles, centres de salut, serveis socials, ONG que treballen amb immigrants i ONG que treballen en països d’origen i policia». A més, indica que cal fer entendre als ciutadans que aquesta realitat «està al costat de casa», amb informació «perquè entenguin per què aquesta pràctica es perpetua», anant «més enllà de l’horror» que suposa.
«El més important és que les comunitats practicants i les dones en particular arribin a la convicció de la necessitat d’abandonar aquesta pràctica que atempta contra la seva integritat física i la seva salut», emfatitza Oliver, que també insisteix en el paper de campanyes d’informació en els països d’origen, on «s’avança però molt lentament». «A més, es veuen pocs canvis per grup etari, el que indica que les noves generacions estan molt influenciades per les creences i pràctiques de les seves famílies i comunitats», denúncia.
Quant a la influència de la crisi en els casos d’ablació en el món, Oliver explica que «els resultats de les accions que es duen a terme per prevenir l’ablació no es donen a curt termini, de manera que no hi ha xifres sobre això «. Tanmateix, lamenta que s’hagi produït un descens «tant les subvencions com les donacions d’empreses i particulars».
PRIMERA CONDEMNA DE L’ONU el 2012
El passat 27 de novembre, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar per primera vegada una resolució que condemna la mutilació genital femenina (MGF), exigint als estats membres la seva prohibició i càstig, perquè considera que es tracta «d’un atropellament irreparable i irreversible que nega els drets humans de les dones i les nenes «, a més de recordar que suposa» una amenaça per a la salut mental, sexual i reproductiva de les dones i pot incrementar la seva vulnerabilitat al VIH «.
«Encara que la condemna ha de ser l’últim recurs, ajuda en la lluita contra la pràctica», assevera Oliver. Per la seva banda, la professora del departament d’Antropologia Social i Cultural i coordinadora del GIPE / PTP, Adriana Kaplan, ha subratllat que «una resolució de Nacions Unides té molta força i és un marc de referència a partir del qual poder negociar amb els governs que donen suport a la mutilació «.
En qualsevol cas, Kaplan – que també és directora de la Fundació Wassu de la UAB – advoca per «la investigació aplicada a la transfarencia del coneixement en cascada», és a dir, «transmetre els resultats a través d’evidències científiques fins arribar a les arrels del problema «.
En aquest punt, l’antropòloga fa al • lusió al cas de Gàmbia, on un 48 per cent dels professionals mèdics està a favor de l’ablació. Per això, el Govern fa servir les dades existents sobre MGF per sensibilitzar líders religiosos i parlamentaris a la promoció d’una llei contra la mutilació, un coneixement que també es transfereix a les universitats perquè «els estudiants sàpiguen que l’ablació també és un problema per a la salut «, ia les llevadores i als que porten a terme la circumcisió.
«No es pot parlar de Drets Humans quan no hi ha aigua potable, el que cal fer és identificar les conseqüències de la MGF», relata Kaplan ja que, entre altres efectes, comporta: malalties com formació de quists, infeccions del tracte urinari, cicatrius de neuroma, dolor durant l’activitat sexual, augment en la susceptibilitat davant la sida, l’hepatitis i altres malalties inflamatòries de la pelvis, infertilitat, menstruació dolorosa, obstrucció crònica del tracte urinari i pedres a la bufeta, incontinència urinària, part obstruït i un augment en el risc d’hemorràgies.
Per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la mutilació genital femenina (MGF) comprèn tots els procediments, que de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins. Té tres manifestacions principals, l’escissió del prepuci, amb o sense escissió parcial o total del clítoris, l’escissió del clítoris, amb escissió total o parcial dels llavis menors i l’escissió total o parcial dels genitals externs i sutura / estrenyiment de la obertura vaginal (infibulació).
Font: Europa Press, UNICEF
