En alguns casos, els metges es van negar a practicar cesàries tret que les dones accedissin primer a ser esterilitzades. En uns altres, les dones van signar el seu consentiment camuflat entre els altres papers per a la seva hospitalització. Unes altres, van signar quan estaven de part i mentre eren conduïdes a quiròfan. Moltes es van assabentar que eren estèrils a l’acudir mesos després al centre de planificació familiar on els van informar que ja no anaven a necessitar anticonceptius. La majoria són pobres, moltes analfabetes i totes seropositives. El tribunal suprem de Namíbia jutja aquests dies els casos de sis dones que van ser esterilitzades per força en tres hospitals públics del país (de tretze casos detectats). Mentre, el país veí, Sud-àfrica, investiga la esterilización forçada de, almenys, quinze dones, en una pràctica que es tem sigui extensiva a bona part del país.
La Comunitat Internacional de Dones amb VIH-sida (ICW) va començar a detectar els casos el passat any en uns tallers sobre drets humans i dones seropositives, «eren els primers tallers referent a això, les institucions o organitzacions se centren o bé en drets en dones en general o en els de seropositius en general, per això no ens vam adonar abans de la situació», explica Veronica Kabambi, portaveu de ICW a Namíbia que recorda que alguns dels casos es remunten a 2001. No és una pràctica oficial, adverteixen en ICW, però sí un protocol no escrit entre determinats mèdics i personal sanitari, tant a Namíbia com a Sud-àfrica, que imprimeixen a les seves pràctiques «una visió paternalista i ignorant de la infecció del VIH», d’acord amb la lletrada Mushahida Adhikari, del Centre Legal per a les Dones, a Ciutat del Cap. De fet, les constitucions d’ambdós països africans són de les més progressistes del món i protegeixen als més febles contra violacions dels drets humans.
En Àfrica les més marginades són les dones seropositives. «Hem de recordar que es tendeix a veure al metge i a les infermeres amb tremend respecte i les dones joves o pobres no van a qüestionar fàcilment les seves decisions», explica Adhikari. La lletrada recorda que en moltes societats africanes el valor de la dona s’amida en gran manera per la seva capacitat per a tenir fills, «l’admetre infertilidad significa ser marginada per la comunitat i pot ser causa de separació matrimonial. Ara, a més, explicar-lo suposa donar a conèixer que ets seropositiva i ser doblement estigmatitzada». És per això que tant a Namíbia com a Sud-àfrica es tem que hagin estat moltes més les dones les forçades a esterilitzar-se per «personal mèdic que, per ignorància, pot creure que el lligam de trompas és una pràctica preventiva contra la infecció del VIH, atès que la dona seropositiva ja no seguirà parint nens seropositius, com si no existís tractament per a evitar la infecció del bebé», explica l’advocada sud-africana que apunta que, a més, les dones corren més risc de reinfección perquè al no poder quedar embarassades no usen condó. En Sud-àfrica encara estan recollint informació sobre nous casos i segueixen en converses amb el govern. La via judicial arribarà depenent dels desitjos de les afectades.
