Disset anys després d’entrar en vigor, la política del «no preguntis, no ho diguis» amb què l’Exèrcit dels Estats Units castiga els homosexuals a les seves files i els obliga al secret pateix el que pot ser l’última agonia.
Dilluns, l’Administració Obama va arribar a un acord amb legisladors i activistes amb què s’obre una via per a l’abolició d’aquesta directiva. Tant el Senat com la Cambra baixa podrien votar aquesta mateixa setmana esmenes a una llei de pressupost de Defensa que acaben amb la discriminació.
Segons el que s’ha pactat, això sí, si es decideix anul·lar la directiva (i els vots no estan garantits), aquesta decisió no tindria efecte fins que estigui preparat un informe intern del Pentàgon sobre l’impacte de la mesura a les seves files.
El document ha de presentar-se com a molt tard l’1 de desembre. S’haurà d’esperar, a més, que hi donin el seu vistiplau tant Obama com el seu secretari de Defensa, Robert Gates, i el president de la Junta de Caps de l’Estat Major, l’almirall Mullen.
L’impuls donat al canvi té elements militars i socials, però també polítics. Obama, que es va comprometre a abolir la discriminació, s’ha vist pressionat per congressistes progressistes del seu partit que no volen deixar llanguir l’assumpte, especialment davant la potencial pèrdua de la majoria en les eleccions legislatives del novembre.
Tot i que els activistes aplaudeixen aquest acord, hi ha motius per contenir la celebració fins a llegir l’informe abans de votar.
