La relatora especial de l’ONU sobre Violència contra les Dones, Rashida Manjoo, ha dit avui a Tegucigalpa que aquesta problemàtica «està propagada» i «és sistemàtica» a Hondures en estar vinculada a la situació econòmica i social.
Manjoo va concloure avui una visita de vuit dies a Hondures per analitzar les principals manifestacions de violència perpetrades contra dones i nenes, així com les estratègies i programes creats en aquest país per prevenir la violència cap a les dones.
En una roda de premsa a Tegucigalpa, Manjoo va sostenir que a Hondures la violència contra les dones «està propagada, és sistemàtica i el seu impacte es manifesta de nombroses formes», com la violència intrafamiliar i el tràfic de persones.
Va afegir que durant la seva visita a aquest país va prendre nota d ‘»un sens fi de preocupacions en relació als alts nivells de violència domèstica, femicidi i violència sexual».
Els assassinats de dones a Hondures van augmentar un 263,4% entre 2005 i 2013, i el 95% dels casos està impune, va assenyalar la relatora de l’ONU, sense donar xifres anuals.
A més, segons Manjoo, la violència domèstica «continua sent la causa principal dels crims que es denuncien» a Hondures, on xifres oficials assenyalen que cada 13 hores hi ha un assassinat d’una dona.
El tràfic de persones per a fins d’explotació sexual és una altra manifestació de la violència contra la dona que «està infrareportando a Hondures causa de la naturalesa oculta del delicte i també per la prevalença del crim organitzat», ha subratllat Manjoo.
La relatora va expressar la seva preocupació per la violència que pateixen les dones i nenes indígenes i afrohondureñas, així com les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersex (LGBTI).
Entre els «desafiaments» detectats, l’experta de l’ONU va indicar que és important reconèixer que la violència contra les dones «és una violació de drets humans que està arrelada en múltiples formes de discriminació i desigualtat transversals i que està summament vinculada a la situació social i econòmica de les dones «.
Entre d’altres reptes, va assenyalar la manca d’aplicació efectiva de la legislació, la discriminació en el sistema judicial, les inconsistències en la interpretació i l’aplicació de la legislació, i la falta d’accés a serveis que promoguin la seguretat i atenguin la prevenció de futurs actes de violència.
La falta de mesures per a «satisfer les necessitats de emponderament de les dones» és un factor que «contribueix a la inseguretat ia la por continu» i impedeix eliminar les diferents formes de violència contra les dones en aquest país, va apuntar l’experta de l’ONU .
L’Estat d’Hondures «té la responsabilitat d’actuar amb deguda diligència per eliminar totes les formes de violència contra dones i nens», ha destacat.
Aquesta responsabilitat inclou «la protecció, la prevenció, la investigació, la sanció i el subministrament de recursos efectius incloent mesures de rescabalament», ha assenyalat.
Després de visitar un centre penitenciari i un alberg per a adolescents, Manjoo va dir que a Hondures «no s’atenen suficientment les causes estructurals i d’arrel de l’empresonament, la violència viscuda durant el mateix i les conseqüències de l’empresonament de dones».
Les principals causes d’empresonament de dones a Hondures estan associades amb «colles, extorsió i activitats relacionades al narcotràfic», ha precisat.
Manjoo va qüestionar «els alts nivells de cinisme pel que fa al funcionament i la capacitat de les institucions» hondurenyes encarregades de promoure i protegir els drets humans de les dones.
La relatora va expressar la seva «preocupació» per la prohibició de l’avortament i la contracepció d’emergència, doncs, va dir, «té un impacte negatiu en els drets sexuals i reproductius de les dones i nenes hondurenyes».
Després de compartir avui les seves troballes preliminars, Manjoo té previst presentar oficialment el seu informe davant l’ONU al juny de 2015.
Font: ElConfidencial.com
