El Centre Internacional de Toledo per a la Pau amb la col·laboració de la Fundació Rafael del Pi ha desenvolupat en aquests dies desenvolupant un seminari-taller per a dones Iraquianes en gestió i resolució de conflictes.
Han participat dones iraquianes que treballen en organitzacions de dones tals menjo Amina Goyani de l’Associació iraquiana Al Amal i la Ministra per als Drets Humans, l’enginyera Sawsan Al Barrak entri altres.
En la sessió de tarda del 9 de maig, que va ser sessió oberta, es va efectuar un dialogo amb dones espanyoles que havien viscut la transició del franquisme a la democràcia. Entre les participants es trobaven Francisca Sauquillo, les diputades Inés Alberdi, Delia Blanc Cerán, i Mercedes Rico de la Direcció general d’Assumptes Religiosos del Govern Espanyol.
El més important per a mi va ser escoltar el testimoniatge de les dones iraquianes que tractaré de resumir per a vostès com segueix.
1. La Constitució adoptada recentment no representa els interessos de les dones iraquianes. És més, s’ha donat un pas enrere pel que fa al Codi Civil i el Codi de Família de l959, que era un dels més avançats en el món àrab, donant-se als clergues potestat sobre les dones.
2. Les dones iraquianes estan organitzades, són fortes, han viscut un embargament de molt llarga durada, dues guerres, tot amb conseqüències nefastes tant per a l’educació com per a la salut de la dona i dels nens. Han resistit. Però ara es viu en un clima de violència i terror inenarrable.
3. Si bé a Espanya va haver un clima favorable cap a la dona durant la transició incloent el desig d’equiparar-se a Europa, a L’Iraq no hi ha molts veïns que poguessin servir de models pel que fa als drets humans de les dones i la igualtat.
4. Necessitem suports des de fora, van dir, per a seguir pressionant al Govern cap a una reforma del Codi Civil i de la Família. Ara estan fent esforços per a mobilitzar-se per la pau per a això necessitaran igualment suports. Finalment en un a part vaig preguntar a una de les participants si s’havia fet algun seguiment posterior pel que fa a la presència d’urani enriquit en el medi ambient a causa de els bombardejos.
Em van contestar que a causa de la situació caòtica i de violència no hi ha hagut més investigació però que com el sistema de sanitat ha caigut en picada, no s’ha pogut anar més enllà del que es va estudiar l’any passat que es referia a l’augment de malalties relacionades a l’exposició a la radiació.
A continuació un resum del que van explicar les dones iraquianes en la segona sessió pública del Seminari-taller.
1. Hi ha una gravísima preocupació que el Govern de L’Iraq no respecti els tractats internacionals que el govern anterior havia ratificat, com per exemple el CEDAW (Convenció sobre li eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona)
2. Si bé la Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 1325 sobre la participació de la dona en la resolució de conflictes ha estat un avanç, no s’està aplicant especialment a L’Iraq. Els drets de la dona s’estan violant diàriament a L’Iraq i la violència contra la dona ha augmentat.
3. La missió de l’ONU a L’Iraq no està complint un paper independent sobretot en el que concerneix el respecte als drets humans atès que els seus informes sobre el tema no són imparcials . No han donat suport a les dones en els seus esforços per presentar esmenes a la constitució que en la seva redacció actual ha estat regressiva amb els drets humans de les dones. )
4. Igualment les organitzacions internacionals haurien de tenir més presència en les regions com per exemple en el Sud on les dones en les marismas estan desprotegides. Aquestes organitzacions estan presents més visiblement en el Nord on es considera que hi ha menys perill.
5. Amb la reiteració que cal donar suport a la societat i no només al Govern, es va tornar a repetir el que es va explicar ahir. Van demanar còpies de la Llei d’Igualtat i la Llei contra la violència de gènere adoptades recentment a Espanya..
Isel Rivero
Dimecres 16 maig 2007.
