França es disposa a legalitzar la pràctica dels ‘ventres de lloguer’. Tot i estar prohibida, com a Espanya, des de 1994, quan va promulgar-se una llei sobre el respecte al cos humà que establia penes de presó i sancions econòmiques a qui hi intervingués, la realitat social i les legislacions de països veins han acabat generant una espècie de turisme reproductiu.
«Tot acord sobre la procreació o la gestació per conte d’altres és nul«, diu la llei francesa, cosa que ha generat molts problemes amb la filiació legal dels fills tinguts per aquest sistema, a més de jurisprudència contradictòria, ja que els tribunals acotumen a acceptar la paternitat però no la maternitat.
Com a part de les reformes del president Sarkozy, el Senat va crear un grup de treball multidisciplinar que contempla la legalització d’aquesta pràctica, tot i que de forma restrictiva. La primera condició és que es tracti d’una parella heterosexual i que els seus components estiguin casats o al menys portin dos anys de convivència. La segona, que la dona no pugui dur a terme una gestació completa i que al menys un dels dos pugui ser el progenitor genètic del nadó.
La mare portadora haurà d’haver tingut al menys un fill i no rebrà remuneració, excepte els costos mèdics que no cubreixi la Seguretat Social. Abans de realitzar la transferència de l’embrió, la parella i la mare gestadora hauran d’obtenir el vist-i-plaude l’Agència de Biomedicina i d’un jutge. Els senadors, a més, han cregut necessari establir un temps de al menys tres dies després del part duarnt els quals la dona portadora pugui optar a quedar-se amb el nadó. En canvi, la parella receptora no el pot rebutjar.
