La secretària d’Estat de Cooperació, Soraya Rodríguez, va visitar el cap de setmana passat la zona afectada per la fam en un viatge en què va fer parada en els campaments de refugiats de Dadaab (Kenya) i Dollo Ado (Etiòpia). Després va anar a la cimera de la FAO a Roma, on Espanya es va comprometre a destinar 25 milions d’ajuda per a la zona.
Quina sensació s’ha portat de la seva visita a la zona afectada?
El campament de Daadab és impressionant, amb una arribada diària de 1.300 refugiats. És un drama: la situació de sequera, la fam. La gent arriba en unes condicions terribles, en la seva majoria són nòmades que estan acostumats a caminar, però arriben en unes condicions deplorables. El rostre de la fam són les dones, dones soles que caminen amb cinc, set fills cadascuna, i que els han hagut de deixar morts pel camí. El 80% dels que s’inscriuen en els campaments són dones. Els nens que aconsegueixen arribar presenten una desnutrició altíssima. Això es tradueix en veure un nen de set anys que pesa set quilos.
Tot i el drama, a la societat li està costant donar i no s’arribarà a recaptar el que en catàstrofes com la d’Haití. Les ONG parlen de la manca de connexió de les trucades d’emergències silencioses.
Al món hi ha 1.000 milions de persones que passen gana, i sembla que hi ha una sensació que ja convivim amb això i que és el que hi ha. El terrible en aquesta ocasió és que hi ha hagut una declaració de fam, cosa a la qual no pensàvem assistir al segle XXI. I això no és per la sequera, sinó pel gran conflicte oblidat en què està immersa Somàlia, controlada per Al Shabab, el grup extremista vinculat a Al-Qaida.
Aquest grup ha impedit amb el seu bloqueig que l’ajuda arribés a la zona. ¿S’ha aconseguit algun avanç?
Fa un any el Programa Mundial d’Aliments va haver de retirar-se de la zona, ja que en tot 2009 havien mort assassinats 14 dels seus cooperants. El 6 de juliol Al-Shabab va dir que permetia a l’Acnur i al Programa Mundial d’Aliments restaurar l’ajuda i s’ha vist que és fonamental repartir dins de Somàlia per tallar l’èxode de refugiats als campaments. Si el menjar arriba, la gent deixa de sortir.
Sembla que s’ha aixecat certa consciència social, però la reacció internacional ha arribat tard, les ONG portaven temps alertant de la crisi a la zona. Per què s’ha trigat tant a reaccionar?
Espanya està des de gener de 2011 fent contribucions especials a Acnur i al Programa Mundial d’Aliments a Etiòpia i Kenya. Somàlia fa 20 anys que està en aquestes condicions i indubtablement una sequera tan severa ha empitjorat la situació. Si sabíem el que passava? Sí, des de fa temps. Ho ha empitjorat la sequera? Sens dubte. Ara podem salvar vides, i després ens tocarà reflexionar si pensem oblidar-nos de nou o si anem a ajudar a que Somàlia es converteixi en un Estat estable, per no tornar a parlar d’aquí a dos anys d’una altra situació límit.
La cooperació espanyola, per la crisi, ha patit una retallada de més de 1.000 milions d’euros. ¿L’ajuda que podem oferir a la Banya d’Àfrica es veurà afectada per la tisorada?
Quan es va produir la retallada ja vaig dir que l’ajuda humanitària no es veuria afectada, i així està sent. No hem reduït el pressupost en ajuda humanitària. Retallar per la crisi no significa minvar àrees, sinó establir prioritats. I Somàlia és una prioritat; aquesta crisi és l’Haití de 2011.
