Els comptes electorals al Regne Unit no quadren. La meitat dels votants són dones, però el nou Parlament únicament té un 22% de diputades. En termes percentuals, la presència de les dones ha augmentat un miserable 1,5%, respecte a la composició de la Cambra anterior.
En el nou Govern de coalició, dels 23 càrrecs del Gabinet, només quatre estan ocupats per dones. En el primer equip nomenat pel laborista Gordon Brown, el 2007, n’hi havia cinc. Les elegides ara són totes conservadores.
Nick Clegg, tan modernitzador i tan europeu, suspèn estrepitosament l’examen de la igualtat. Els líders liberals fa anys que proclamen la necessitat de comptar amb més diputades i figures femenines en càrrecs de responsabilitat del partit, però no han fet res per afavorir la seva presència.
Si després dels comicis del 2005 tenien vuit parlamentàries, ara n’hi ha set. Els tories, en canvi, com ja va fer Tony Blair amb els laboristes, han afavorit les llistes només per a dones en certs districtes. El nombre de les elegides conservadores ha passat de 19 a 48.
«És una pena. La raó per la qual no hi ha més dones al Gabinet, en càrrecs d’importància, és simplement per l’escassetat de gent, conseqüència d’una falta d’estímul en el passat», afirma una de les veteranes amb escó als Comuns, l’ex-ministra laborista Margaret Beckett.
En l’assumpte de la igualtat, el nou Govern britànic es queda molt enrere respecte a altres països. Mentre que al Gabinet de Cameron menys del 20% són dones, al d’Espanya aquesta xifra és del 53%; a Suècia, del 50%; a Alemanya, del 38%; a França, del 33%, i als Estats Units, del 31%, segons les dades del Centre per la Dona i la Democràcia.
Cherly Goddard, de la Fawcett Society, una organització britànica amb arrels en els grups sufragistes del segle XIX, espera «que les discussions sobre la reforma política que tindran lloc aquest any abordin seriosament com poder aconseguir que hi hagi més dones al Parlament».
La presència de diputades ha fomentat que alguns assumptes com ara la violència masclista tinguin actualment una rellevància més gran en els debats.
