JOSEP MARIA Espinàs
Que les dones egípcies –musulmanes– tinguin un club cafeteria exclusivament per a elles, on l’entrada d’homes estigui prohibida, em sembla interessantíssim. És un fet significatiu però no es pot generalitzar. Kim Amor només parla d’un local. Si al Caire ja s’haguessin obert un centenar de cafès com aquest es podria parlar gairebé d’una revolució social.
Fa anys que les activistes denunciaven l’existència de cercles on les dones no tenien entrada. Jo vaig reaccionar dient que la norma era correcta o incorrecta en funció de l’àmbit: el laboral, el polític, el privat. No és admissible marginar les dones en la feina o en la vida pública. Però si els homes tenen dret a reunir-se sols, les dones també el tenen. Simplement, és una qüestió de llibertat.
Els anglesos van fer famosos els seus clubs estrictament masculins. I amb el temps s’han fundat moltes associacions exclusivament femenines. Hi estic absolutament d’acord. No hi ha cap dret obligatori d’associació entre éssers humans, i les entitats poden exigir que els seus membres tinguin una edat determinada –i els més joves i els més vells no són víctimes d’una injustícia–, també es pot condicionar l’ingrés a la possessió d’unes determinades capacitats o coneixements i, en definitiva, poder exercir el legítim dret d’admissió.
Entenc, doncs, que al Caire hi hagi una cafeteria reservada per a les dones. Espero que aquests locals exclusius es multipliquin. Als homes els convé tenir espais on separar-se de les dones, i de la mateixa manera les dones han de tenir la possibilitat d’independitzar-se una estona dels marits. La igualtat consisteix a respectar-se les mateixes llibertats.
Un grup d’homes poden decidir que estan millor sense la interferència de les dones, i les dones –les que es reuneixen en aquesta cafeteria egípcia–, segur que se senten més còmodes sense la presència masculina.
També entre nosaltres hi ha grups d’adolescents que se senten millor sense els pares –i tenen els seus clubs o els seus llocs de trobada–, i pares que procuren reunir-se a sopar sense veure’s sotmesos a les exigències dels nens.
Hi ha qui està en contra de la segregació dels sexes –terrible i injusta definició, que sol venir de l’instint de poder masculí. O d’una doctrina religiosa o d’una estructura política. Les dones del cafè egipci no pretenen segregar-se de res. Simplement, volen unes estones en què puguin agregar-se lliurement entre elles.
