La reixa s’obre i desenes de dones , algunes amb els seus nadons a l’esquena , entren a un petit terreny disposades a treballar amb les seves mans en els cultius . Algunes s’ajupen a arrencar amb els dits les herbes , altres treuen aigua del pou per regar … L’escena té lloc en Sissaucunda , un poble de Guinea Bissau i podria ser una estampa més de la realitat africana , sense més transcendència , si no fos perquè aquestes dones han protagonitzat recentment un fet històric .
Per primera vegada en la història d’aquest país fronterer amb el Senegal , aquestes agricultores han aconseguit ser propietàries de la terra . A Guinea Bissau , com en altres països africans , les dones llauren les terres , les sembren , participen en la recollida … Però els terrenys pertanyen als homes , als seus marits o pares . Així passa també a Tanzània , per exemple, on només l’1 % de les dones té títols de terra legals .
Ara, les dones de Sissaucunda també tenen la documentació que les acredita com a propietàries d’uns petits camps de conreu, un paper pel qual han suat i lluitat en contra de la burocràcia . » Hi ha unes 320 dones beneficiades amb quatre hectàrees en total . Cultiven per a consum propi productes com cebes , pastanagues , tomàquets , albergínies … i també els venen en el mercat » , explica Aua Keita , responsable de l’ONG local Aprodel , que en col · laboració amb Aliança per la Solidaritat ha impulsat aquest projecte . Tots aquests cultius són de secà , una època en què les agricultores no estaven acostumades a treballar i en la qual, després de l’època de pluges , solien estar parades. «El procés no va ser fàcil . Les dones van haver de convèncer moltes autoritats , tocar portes , aconseguir papers , però han estat persistents en les seves intencions » , afegeix Keita . La intenció de Aprodel és estendre aquesta pràctica a altres comunitats .
Estem en Sissaucunda un matí i les dones entonen càntics i toquen els tambors . En el grup està Djenabu Djamanca , una de les lluitadores que ha aconseguit el seu tros de terreny per conrear . » Ara vaig a ser propietària de la terra per 30 anys . Podré treballar jo , i les meves filles , i les meves nétes . Això és un motiu d’orgull » , explica aquesta dona , que no recorda l’edat que té , però ara s’ha convertit en una de les alumnes de les classes d’alfabetització per a adults que s’imparteixen al poblat . Djenabu destaca com gràcies als nous cultius , l’alimentació és més variada i no es basa només en l’arròs . «Jo i la resta de les dones ens sentim més forts , tenim més vitalitat «, explica , per ressaltar a continuació que el que ha passat és històric i un pas més cap a la igualtat en el poblat .
Les dones treballen la terra de manera tradicional , però el projecte en què col · laboren Aprodel i Aliança per la Solidaritat inclou avenços com uns panells solars per posar en marxa un sistema de reg i evitar així el que hagin de comportar d’un costat a un altre amb les galledes d’aigua . «Volem que aquest projecte sigui sostenible . Hem inclòs també altres millores com la fabricació d’adob orgànic » , assenyala Keita .
Tot el projecte té un fil conductor que l’uneix amb altres accions de les ONG implicades, que és evitar l’acaparament de terres a Guinea Bissau . Aquesta pràctica afecta sobretot les dones , que són les que finalment treballen les terres i les que es veuen expulsades quan arriba una empresa estrangera i , sense consulta prèvia , s’apropia dels camps de conreu . Així ha passat per exemple amb l’empresa espanyola Agrogeba , que ha desplaçat dels seus terrenys a 600 agricultors , majoritàriament dones . Per això , fets històrics com l’ocorregut en Sissaucunda pretenen reforçar l’apoderament femení perquè poden defensar-se en el cas que els seus drets siguin vulnerats .
Font: Eldiario.es
