Zara va ser sentenciada a mort quan va tornar a Orient Pròxim. El seu marit-el marit amb el qual s’havia casat per amor en contra de les ordres dels seus pares, el marit que bevia, l’amenaçava amb un ganivet i la violava repetidament, el marit que l’havia portat a viure a la Gran Bretanya per motius de treball-havia decidit tornar al seu país natal per explicar-li a la família que Zara havia comès el pitjor dels crims: havia conegut un altre home i volia el divorci. I així va passar: Zara va haver d’enfrontar, sola, a un saló ple de familiars disposats a repudiar per pretendre trencar una família.
«Em va sorprendre veure a unes 60 o 70 persones a casa. La seva mare em va cridar coses molt dolentes. Em va cridar prostituta davant dels meus fills «, recorda ara Zara a canvi que no es faci servir el seu nom real (Zara és un pseudònim). «Recordo que la meva sogra em va mirar a la cara mentre sostenia les mans dels meus dos fills. Em va dir: ‘El meu fill és metge. Hauries d’estar orgullosa. Qui ets tu per enganyar al meu fill? Qui ets tu? Jo cuidaré dels teus fills. No et mereixes ser una mare. Tot això mentre els meus fills em miraven «. I llavors es va arribar a la conclusió que el més lògic era matar-la.
Però Zara no havia enganyat al seu marit. Tampoc estava orgullosa del seu matrimoni. Senzillament era una dona que havia desafiat les convencions casant per amor i després, quan es va mudar a Anglaterra, va trobar una alternativa a les creences orientals a Occident. Però havia de guardar les formes. Per posar un exemple: podia plantejar el divorci «però no podia comentar a ningú perquè parlar malament del teu marit està molt mal vist», comenta.
Un dia va fugir de casa i va conèixer a un altre home de qui es va enamorar. Ja no hi havia alternativa possible. Havia de mencionar la paraula tabú al seu marit a casa de Gran Bretanya: «Vull el divorci», va dir. «No vull ser-te infidel. Aquesta relació està trencada. Tot el que vull és mantenir la relació amb els nens «.
Al principi, el marit va acceptar, però a canvi, li va demanar que tornessin al seu país natal del Pròxim Orient. Allà, Zara no només va haver d’enfrontar als 60 o 70 familiars indignats. Després d’això, el marit li va dir al seu pare: «Si ets home, renta’t aquesta vergonya. Si ets home, mata la teva filla «. El pare no tenia alternativa. Zara tampoc. Com li va dir l’única persona del món que estava del seu costat, la seva germana: havia de fugir per deixar-ho tot enrere. Abans va ser capaç de cridar al seu pare per sentir la seva veu per última vegada: «Em va dir que em trobava a faltar i que volia veure».
I així ho va fer ella, va anar a casa just quan el seu pare estava parlant amb la seva mare, dient-li coses com, «sé que no va enganyar al seu marit, però ha portat vergonya a la família, vergonya que no podem netejar ni amb la seva sang . Sé que és innocent. Però no podem no fer res «.
Llavors, prossegueix Zara, el seu pare li va explicar el seu raonament: «Em va dir que m’enviava de tornada a casa, que no podia protegir-me, perquè em mataria algun oncle o algun cosí meu. No hi havia opció. No volia deixar-me anar però havia de lliurar-se de la vergonya que li havia reportat a la família per la meva estupidesa, per tenir l’honestedat de dir al meu marit que estimava un altre home. Aquest és el meu crim «.
Avui, Zara ha accedit a explicar la seva història sense donar molts més detalls. Fa cinc anys que no ha tornat a veure la seva família. Encara recorda el que li va posar la seva germana en una nota quan se’n va anar, fent referència al seu poble natal: «Serà el teu tomba».
Font: Minuto Digital
