Bangla Desh sol ser considerat un exemple pel que fa a èxits darrere dels Objectius de Desenvolupament de les Nacions Unides per al Mil·lenni (ODM), però en els últims temps sembla haver retrocedit en posar un fre a la violència contra la dona.
Estadístiques de la policia i anàlisi d’organitzacions no governamentals mostren un augment en la quantitat de casos denunciats.
Hi va haver 2.981 casos de violència vinculats a la dot el 2004, segons xifres de la policia, molt per sota dels 4.563 registrats en els primers nou mesos d’aquest any.
A més, fins a l’agost de 2012 es van registrar 2.868 denúncies de violació, en comparació amb els 2.901 casos verificats el 2004.
Farida Akhtar, activista de drets humans, va dir a IPS que un aspecte pertorbador d’aquesta tendència és que “adopta formes enganyoses que excedeixen les estadístiques”.
“Com que millor informades dels seus drets a causa d’una educació, les dones volen defensar i són víctimes de violència”, va explicar Akhtar, qui va fundar l’organització no governamental (ONG) Ubinig, acrònim bengalí d’Investigació Política per Alternatives de Desenvolupament.
Amb una escolarització de 95 per cent, BanglaDesh està en camí per aconseguir l’equitat de gènere en l’ensenyament, un dels vuit ODM amb fites a complir el 2015. Però la igualtat de gènere i l’apoderament femení són molt més que això.
“Per desgràcia, la tortura psicològica no pot quantificar ni sol ser denunciada. Però el fet que el suïcidi sigui la major causa de mort entre les dones és revelador”, es va lamentar Akhtar.
Defensores dels drets femenins sostenen que moltes atrocitats no són denunciades per por a l’assetjament d’autoritats religioses i polítiques. A més, una gran quantitat dels casos denunciats són desestimats per considerar falses acusacions.
Dades de la policia indiquen que hi va haver 109.621 denúncies de diverses formes de violència entre 2010 i agost de 2012, de les quals es va prendre coneixement de 18.484, però només 6.875 van ser considerades “legítimes” per ser processades.
Mohammad Munirul Islam, inspector general de la policia i responsable de delictes de violència contra la dona en la seu d’aquesta força, va dir a IPS: “Moltes vegades les nostres investigacions conclouen que la llei va ser utilitzada per castigar l’acusat. Sembla que no totes les denúncies són legítimes “.
Per la seva banda, Afroza Parvin, directora executiva de l’ONG Nari Unnayan Shakti, va dir a IPS: “Gràcies a una major consciència de la situació, les víctimes van aprendre a alçar la veu, però no arriben a buscar ajuda de la policia. En els 20 anys que tenim d’experiència hem vist com la policia no sol cooperar amb les víctimes i afavoreix l’acusat “.
L’activista Shireen Huq explicar que el més difícil és establir “la presumpció de fet per falta de testimonis, proves, etc., Per la qual cosa l’acusat és absolt fàcilment i els casos queden registrats com falsos”.
Huq, també fundadora de Naripokkho, va dir a IPS que “sense importar el delicte o la forma de violència, policia i advocats consideren convenient arxivar la denúncia com ‘tortura per dot’, i com aquest és un delicte que no admet fiança solem escoltar que els pares grans de l’acusat acaben detinguts “.
El no compliment de les obligacions del dot és una de les principals causes de la violència contra la dona a Bangladesh, amb unes 5.000 denúncies l’any. El 2010, la policia va registrar 5.331 casos, ia l’any següent es van disparar a 7.079.
Les estadístiques oficials mostren que la violència contra la dona no disminueix i que moltes denúncies es rebutgen sense que hi hagi justícia. Dades de l’Associació de Advocades bangladesíes mostren que dels 420 casos de violació registrats el 2011, només 286 van ser processats.
Salma Ali, directora executiva de BNWLA, va dir a IPS que una de les dificultats per defensar els drets de les dones és que la societat bangladeshià és fortament patriarcal.
“És a dir que les dones pateixen discriminació pel que fa als drets matrimonials, la custòdia dels fills i l’herència, sovint a través de directives i ordres religioses”, va indicar Ali, coneguda advocada local.
Hameeda Hossain, presidenta de l’ONG Ain-o-Shalish Kendra, va dir a IPS que si “les dones segueixen patint social, cultural i políticament” és a causa de “l’acceptació de la seva subordinació, a les lleis discriminatòries i la manca de compliment de la llei “.
“Els delictes contra la dona en la família solen ignorar i elles són silenciades”, ha indicat. “La violència domèstica es tolera socialment i les intervencions són limitades”, ha apuntat.
El govern ha adoptat una sèrie de mesures legals per millorar la situació de les dones amb la Llei per a l’Eliminació de la Violència contra Dones i Nens en 2000.
El 2009 es va aprovar la Llei Nacional de Drets Humans i l’any següent la Llei de Violència Domèstica.
A més, Bangla Desh és signatari de convencions i tractats internacionals que protegeixen els drets de les dones.
Font: IPS