Una vegada més, Washington desbanca les idolatrades Nova York o Los Angeles com a ciutat innovadora. La capital nord-americana es torna a vestir de modernitat per deixar enrere aquesta imatge avorrida i estrictament burocràtica que la precedeix.
En aquesta ocasió, la mesura no té res a veure amb la seva vida política o econòmica, sinó amb la sexual. Sí, ho han llegit bé: Washington serà la primera metròpolis dels EUA que repartirà preservatius femenins de manera gratuïta.
Ni més ni menys que uns 500.000 profilàctics seran distribuïts en botigues, salons de bellesa i col·legis de secundària perquè siguin elles les que prenguin el control del seu plaer, però sobretot de la seva salut.
I és que els nivells de sida entre la població capitolina són alarmants, fins a l’extrem que l’urbs compta amb una de la taxes d’infecció de VIH més altes de tot el país, accentuada encara més entre els grups minoritaris i els homosexuals.
Les últimes dades revelen que gairebé el 80% dels afectats per la sida són negres, i que la malaltia castiga especialment aquells que viuen en suburbis i no tenen cap assegurança mèdica. És a dir, un de cada 20 negres de la ciutat.
El panorama per als llatins no és gaire més esperançador i els casos augmenten diàriament, principalment entre les dones de 13 a 25 anys.
La preocupació per aquestes xifres ha empès l’Administració local a canviar la seva estratègia per frenar l’expansió del que ja és denominat com a epidèmia. Primer van repartir condons entre els homes. I res. En van tornar a distribuir i les taxes d’infeccions van pujar com l’espuma.
Així que vista la poca preocupació dels homes, l’equip de l’alcalde Adrian Fenty ha decidit cedir la batuta al sexe oposat. A veure si elles tenen més consciència.
Tot apunta a l’arribada d’aire fresc després del mandat del president George W. Bush, que durant els seus vuit anys en el poder va situar els EUA com el primer inversor en la lluita contra aquest virus a l’estranger. De tal manera que les xifres de sida a Washington eren més altes que les d’Etiòpia i tot i així el líder republicà va dedicar més esforços en el país africà que en la ciutat de la casa presidencial.
Potser per compensar aquest abisme, Obama va arribar al poder amb una forta aposta per combatre la malaltia dels seus compatriotes. Així mateix, a principis del mes de gener passat va quedar derogada la llei que des del 1987 negava l’entrada al país a tota persona seropositiva.
Encara que sembli estrany –o potser no, si es té en compte l’obsessió per la seguretat en aquest país–, els EUA eren fins a aquell moment una de la dotzena de nacions, la majoria musulmanes, que prohibeixen l’ingrés de malalts de sida dintre de les seves fronteres.
I d’una llibertat a una altra llibertat. L’anunci de la distribució massiva de preservatius femenins coincideix amb els primers casaments homosexuals a la capital, entre els quals els de lesbianes. Un grup amb una gran presència en la vida washingtoniana que a partir d’ara podrà celebrar el seu amor de manera oficial i més segura.
