
Ciutat Vella ha elegit, de moment, combatre la prostitució al carrer amb mesures urbanístiques i socials en lloc de permetre l’obertura de bordells legals com va plantejar fa tan sols uns mesos.
El nou Pla Especial d’Establiments de Concurrència Pública, Hoteleria i altres Activitats que va presentar ahir el districte descarta aixecar el veto a nous prostíbuls.
Una de les qüestions més espinoses que podia incorporar el nou pla d’usos era permetre l’obertura de bordells, com va proposar la regidora Itziar González l’estiu passat.
L’objectiu llavors era reubicar una part de l’activitat sexual al carrer en negocis privats, després d’un calent estiu en què les prostitutes havien ocupat la Rambla, el Gòtic i el Raval. No obstant, del diàleg entre l’ajuntament i les entitats que treballen amb el col·lectiu han sorgit dubtes.
Per una banda, opina la regidora, «permetre ara els meublés després de tant combatre’ls seria contradictori». També es tem la seva viabilitat per «l’impacte» que tindrien en la convivència i l’organització del mateix negoci sexual, que l’ajuntament encara no coneix a fons.
La fórmula per intentar frenar el problema, va dir, serà un futur pla específic i d’integració social que s’està preparant amb les entitats i, sobretot, un projecte de rehabilitació de vivendes per al Raval sud, de la mà del pla de barris que impulsa la Generalitat.
L’ajuntament presentarà el mes que ve la candidatura amb l’objectiu d’aconseguir tres milions d’euros (1,5 els aportaria el consistori) per intervenir durant els pròxims quatre anys. González creu que les infravivendes i els seus problemes estructurals determinen la degradació de la zona, la irrupció de la prostitució de subsistència i de pisos on s’exerceix.








