Què ha significat, pel que fa als avantatges, crear la federació?
La federació ha esdevingut arrel de vàries trobades amb diferents associacions. Perquè fins llavors, cada una treballàvem pel nostre compte. L’any 2009 varem començar a pensar que el millor per aprendre, per guanyar en temps gràcies a les experiències que anavem compartint, la millor fòrmula podria ser la d’unir-nos, i ara just fa un any ho vam desenvolupar.
Quantes associacions de dones integreu?
En aquest moments som 11 entitats, de 10 municipis del Maresme. D’entrada ja n’erem 10. Va ser un treball llarg perquè per crear una federació hi ha un munt de burocràcia a fer, però ens en vam sortir gràcies a la vàlua i l’empenta de totes les dones implicades. Dones que, a més de treballadores són mares de família i representen la seva entitat. El 30 de gener de l’any passat vam aconseguir tenir-ho tot enllestit i presentar-nos oficialment com a federació.
I en el primer any heu organitzat alguna mena d’esdeveniment plegades?
Per a demà tenim prevista una celebració, la del nostre primer aniversari. També estem organitzant unes jornades que tractaran sobre els Drets Humans de les Dones Maresmenques i que se celebraran el pròxim dia 4 de juny. En tindreu notícies en breu.
Compteu amb suficient pressupost per subsistir?
Com tothom, no. Zero ordinadors, per exemple… no en tenim. Ara és el moment per començar a crear projectes i poguer accedir a les subvencions públiques. A la celebració de demà hi hem convidat la Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones. Penso que serà un primer contacte amb l’organisme, de manera que se’ns tingui en compte, que se sàpigui que estem aquí.
Tot i no comptar amb ordinador, utilitzes la xarxa a nivell associatiu?
Hauriem de projectar-la molt més, però fer-ho té un cost elevat i no disposem dels mitjans. La presidenta de l’associació Dona Viva, a la qual pertanyo, ha proposat aprofitar uns cursos gratuïts que posarà en marxa l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Pel nostre compte, algunes n’hem procurat fer d’altres per intentar incloure les dones en el món virtual. Hem d’involucrar-nos-hi com sigui, no podem quedar enrere en aquesta missiva de cap de les maneres.
És a dir, que el nivell 2.0 que detectes quan les dones que composen els grups i les associacions no és suficient?
Les responsables de cada grup són dones preparades, clar, però pel que fa al gruix de les associades ens trobem amb una gran diversitat. Una gran majoria no utilitza la xarxa, i això s’ha de promoure ja.
Quina és la mitjana d’edat del perfil associatiu?
Al voltant dels 50 anys.
I les dones joves, on són?
Les noies d’avui dia fan el que volen i tenen de tot. El fet que puguin accedir tan fàcilment a uns estudis i al món laboral les despreocupa de la problemàtica que la dona pateix en un món que segueix sent patriarca. És quan formen parella i decideixen tenir criatures quan algunes (masses) viuen el greu problema del masclisme. Llavors només tenen dues opcions a escollir. L’una, separar-se i seguir el seu camí soles. L’altra, la més perillosa, continuar acceptant el que hi ha. Estem a anys llum d’aconseguir la igualtat.
Tu creus?
Crec que encara no hem près consciència del què és la igualtat. I si no sabem ben bé què comporta difícilment la podrem aconseguir. Tinc contacte amb dones vinculades a associacions femenines que et parlen pejorativament de la paraula feminisme. Potser de vegades estem tan malament que no volem prendre’n consciència, ni deixem que se’ns vegi perquè n’hem fet una crosta tan gran que dificulta l’evidència. Ens conformem i acceptem que el món és així, fins i tot que no el podrem canviar. Això, sobretot passa en dones de certa edat, desanimades per les poques possibilitats que creuen de poguer reprendre la vida soles.
Però a banda de les pròpies associacions de dones moltes institucions públiques actúen. Organitzen cursos, seminaris, jornades, tallers, per tal d’apropar-nos als canvis generacionals…
Cert, la tasca de segons quines administracions, en aquest sentit, és molt valuosa i sobretot quant als projectes d’introducció a la xarxa, per fer-nos més visibles, per interconnexionar-nos, són fantàstics. El problema està en què nosaltres no ens creiem que som molt valuoses i capaces. Precisament, en una xerrada de fa pocs dies es va pronunciar una frase que hi diu molt, d’això: «l’home, és un manobra i es creu arquitecte, en canvi les dones podem ser arquitectes però parlem i actuem com si fóssim manobres». Sense cap mena d’intenció de desmillorar el sexe masculí, em pregunto per què ens envaeïx la inseguretat que no estem a l’alçada.
Quina és la teva opinió respecte l’absorció d’algunes de les conselleries?, en particular, de les que han suprimit la tasca que s’estava fent a favor de les polítiques d’igualtat?
No sé que contestar-te. Ja està fet. A veure què passarà, a partir d’ara.
Els primers 31 dies d’any ja comptavem 7 dones assassinades per violència de gènere. Com jutges l’inici de 2011 en aquest aspecte?
Trist i humil•liant.
