Susanna Mir té 33 anys i viu en parella al municipi del Maresme. Ara per ara la seva prioritat no és la de ser mare. Tot i que és una de les seves fites, aquesta, la més imminent era fer un canvi laboral. De professió mestra i integradora social, durant els últims anys ha treballat com a tècnica del Servei de Joventut en el mateix Ajuntament.
La seva vinculació amb el món polític ha estat de rebot, diu, ja que segons afirma el fet de treballar en l’administració pública fa conèixer els i les polítiques des d’un altre angle. Una de les mancances que ella va patir en l’Àrea de Joventut va ser la poca implicació per part dels i les governants. De la desmotivació en veure que les coses no arribaven enlloc -si el o la política que tenia per sobre no s’ho creia- va esdevenir el canvi professional.
Tard o d’hora vol tornar a l’escola per exercir de mestra, però avui per avui la seva implicació la dedica totalment al món de la política municipal.
Ets regidora del Servei des del canvi de govern de maig passat. Anteriorment, quina havia estat la teva relació en l’àmbit de les dones?
Vaig treballar per a l’Institut Català de les Dones en unes estades que es feien a l’estiu, ara farà uns sis anys, com a integradora social portant el grup, sobretot, de monitoratge. En aquestes sessions havíem arribat a ser quasi un centenar de dones i uns 150 nens i nenes. Va ser un vincle social molt important amb les dones.
Què et proposes continuar, canviar i/o afegir des del teu mandat?
Jo crec que l’Àrea d’Igualtat ha de ser molt transversal. Sóc una persona que em sento feminista, però no per això penso que s’hagin d’imposar unes polítiques d’Igualtat molt severes. Quan parlem amb persones de la nostra edat, sobretot, es denota que aquest tema el tenen molt assumit. Evidentment que encara hi ha una part molt important que s’ha de conscienciar i que s’ha de treballar, i que no la podem obviar i l’hem de seguir fent, però també és veritat que tenim al davant un ventall de possibilitats d’una igualtat transversal i que les polítiques que s’han de dur a terme no són les mateixes que s’havien utilitzat fa uns anys. Per tant, crec que s’ha de continuar treballant juntament amb altres àrees, mantenint aquesta igualtat a tot arreu, vers l’home i vers la dona, vers el nen i la nena, i de qualsevol edat.
S’ha fet una bona tasca des del govern anterior en aquesta àrea?
Penso que sí. Les polítiques d’Igualtat no s’havien dirigit mai en cap sentit i en l’anterior mandat es van fer força coses. Es va obrir l’Espai Lila, es va implementar el Pla Mix… Ara hem de plantejar-nos, des de la nostra visió política, com ho volem seguir duent a terme.
Quines han estat les vostres argumentacions com perquè l’Espai Lila s’hagi tancat?
L’Espai Lila no s’ha volgut tancar, s’ha volgut reubicar. El lloc a on era havia estat l’antiga oficina de Turisme. Arenys de Mar és un poble que no és que despunti massa pel turisme, però sí que políticament era una prioritat a abordar. La ubicació era ideal per a aquest tipus d’àrea i per tant així ho varem decidir. Hem traslladat l’oficina física d’Igualtat al Centre Cultural Calisay, però s’ha d’acabar de reubicar. Aquí hi ha dos espais diferents. Un seria el de Joventut i l’altra el d’Igualtat, però s’ha d’adaptar del tot encara. Ens ha faltat temps però és una de les qüestions que estem estudiant.
La crisi mundial i la dona. En altres paraules, poc pressupost vol dir un retrocés en la Igualtat?
Difícil pregunta… Sí, una mica. Perquè en certa manera encara no estem anivellats econòmicament parlant, amb igualtat. Seguim tenint els sous més baixos amb els mateixos tipus de feina; seguim patint aquell ‘sostre de vidre’ que no ens acaba de deixar pujar; de vegades hem de renunciar al que és ser dona completament -ser mare per exemple- per qüestions econòmiques. Això sí que crec que és un puntal que ens aixafa i que dubto que s’arregli d’immediat, però hem d’anar lluitant i seguir-ho fent fins aconseguir-ho.
Potser hi té a veure o s’hi recolzen masses en aquell mite que les dones suportem millor les crisis…
La crisi, el dolor… tot. Penso que les dones –sigui a nivell biològic o natural- tenim aquesta sensibilitat per agrupar i per superar moltes més coses. Sigui el pes que sigui que carreguem, les dones l’assumim de diferent manera que els homes. Sempre tindrem aquella visió molt més global i no ens quedarem mai encallades en aspectes com pot ser l’econòmic. També és una avantatge, però.
Costa que se’t consideri en el teu càrrec pel sol fet de ser dona i jove?. Els teus companys homes, entenen de seguida les necessitats de la població femenina?
Majoritàriament, sí. Tot i així sí que noto, dintre del món polític, que em tenen per ‘la joveneta’, i tampoc ho sóc tant. Amb 33 anys, com a dona em sento realitzada, plena i encarrilant vessants que abans no havia fet. Potser qüestionen la meva inexperiència política i fa que a l’hora de proposar no se’m tingui tant en compte, però per altra banda, com que tinc caràcter i sóc insistent arribo fins a on calgui. Igualment, quan alguna cosa no em sembla bé la repetiré tantes vegades com faci falta fins que se’m entengui.
En el mateix sentit, en un món governat majoritàriament per homes l’àrea d’Igualtat sempre va a la cua. Per què?
Nosaltres ens varem qüestionar que la dirigís un home. Era com una manera de demostrar-ne implicacions i varem creure que aquesta postura més masculina podia encabir-se perfectament en l’àrea d’Igualtat. Però el que també s’ha intentat és repartir les carteres a les persones amb el nivell professional més adient i, en aquest cas i per la meva experiència, es va considerar més coherent que fos jo qui la representés.
Què en penses que la conciliació només estigui considerada i practicada en àmbits com ara el funcionariat i quatre professions específiques més?
Patètic!. És nefast que no es pugui conciliar la vida familiar amb la professional, i no només en l’àmbit de la parella sinó amb els fills i filles. Tenim exemples, com als països nòrdics, que funcionen. Aquí hi estem a anys llum. Ara s’està intentant modificar-ho en el vessant educatiu, amb el canvi d’horari escolar. Hi ha moltes escoles que continuaran intentant pactar un horari continu per conciliar aquesta vida laboral i familiar.
Però llavors, com ho farem aquells/es que no gaudim d’uns horaris professionals que s’adaptin als de les criatures?
És veritat que en aquest aspecte també hi ha una desigualtat. Si aconseguíssim conciliar el temps treballaríem més contents tothom i per tant es produiria més. Estem acostumats/des a treballar masses hores. Tot i així, dubto que en temps de crisi els convenis dels sectors aliens a l’administració pública avancin. Benvinguts si fos així, podríem parlar d’una equitat amb les administracions. A hores d’ara no és així i ho veig lluny de consens, i crec que és més aviat pel tema econòmic que no pas perquè nosaltres no estem avesats/des a avançar. Aquest greu factor extern ens absorbeix.
Les dones i Internet. Bona combinació?
I tant! Les dones estem posades a tot arreu i Internet ha estat un pas endavant i a cap dona li hauria de ser estrany.
I creus que el funcionament de les xarxes cal obrir-se més, doncs, al món femení?
Sí. La vostra tasca, per exemple, és molt important i ja no només per treballar-la amb les noves generacions, –a qui les TIC ja són molt properes- sinó que ha d’haver també un treball amb les dones de les generacions anteriors. De la mateixa manera que cal insistir-hi en les generacions més petites com a orientació, de com a saber arribar a Internet i de saber el que realment has de cercar i aprendre. Perquè cal saber-se utilitzar bé, amb tota la coherència. I sobretot, quelcom que és molt important dir és que mai es perdi la màgia de la paraula i de la comunicació humana.
