
Set anys de presó i una indemnització de 30.000 euros és la pena que ha imposat l’Audiència de Barcelona a un seminarista dels jesuïtes per violar un menor discapacitat a l’Hospitalet de Llobregat.
El tribunal declara provat que Albert Tarés Montserrat, de 31 anys i veí de Barcelona, va abusar sexualment del nen el 2006, quan tenia 10 anys i assistia a classes de reforç a la parròquia de Bellvitge.
El tribunal de la Secció Setena de l’Audiència sosté que «la declaració del menor resulta creïble i està descrivint un fet viscut», de manera que descarta «que sigui una fabulació o que hagi estat induït per terceres persones» per acusar Tarés d’uns actes truculents que la sentència descriu amb cruesa.
En la resolució també es prohibeix al condemnat acostar-se al nen «a una distància de 1.000 metres ni mantenir cap tipus de comunicació amb ell durant el termini de nou anys».
El nen, que ara té 13 anys, va explicar que cada dimarts anava a la parròquia per rebre classes de reforç durant dues hores. Una vegada allà, el seu tutor (el condemnat) baixava amb ell al soterrani de l’edifici, li ordenava que es tragués la roba, li practicava tocaments i el penetrava analment.
Segons la víctima, era així tots els dies que anava al centre, encara que el tribunal ha avaluat en aquest aspecte que donades les seves limitacions – el menor té un trastorn generalitzat del desenvolupament amb un grau de discapacitat del 40% -, podria haver exagerat perquè està incapacitat «per determinar amb exactitud totes les dades perifèriques».
Tot i així, i malgrat que «no ha pogut determinar-se el nombre de vegades que van tenir lloc els fets», els magistrats consideren que el relat del nen confirma que els abusos es van produir i no només en una ocasió, sinó que van succeir de forma repetida.
Constitueixen d’aquesta manera «un delicte continuat», però no se li ha imposat una pena superior perquè l’acusat ha consignat davant la justícia 24.000 euros per compensar el menor.
L’Audiència es basa en les anàlisis dels psicòlegs i altres pèrits per donar credibilitat a la versió del nen i considera que si va afegir noves dades en les successives declaracions va ser perquè «han sigut molts els adults que l’han interrogat», de manera que el seu testimoni «ha perdut espontaneïtat» i ha incorporat termes dels quals desconeix el significat.
L’advocat de la defensa, Javier Selva, va opinar que la versió del nen «no és creïble» i va tornar a proclamar la innocència de Tarés. «Se suposa que els fets van passar el 2006, però el menor no en va dir res fins al setembre del 2007 i ningú se n’havia adonat», va esgrimir el lletrat. «Les proves no destrueixen la presumpció d’innocència. Recorrerem contra la sentència [al Tribunal Suprem]», va afegir.








