Confessen que tenen els mateixos nervis que el primer dia, tot i que fa una dècada que trepitgen l’escenari. «La responsabilitat de fer-ho bé sempre hi és», admetia ahir Dolors Arró, una de les divuit persones que formen el grup Dones a Escena. A l’esquena tenen tres muntatges teatrals –Paraules de dones, El que les parets senten i Auguste D– i el compromís de tractar, amb guions i posades en escena, problemes socials com ara la violència de gènere o l’Alzheimer.
El juny del 1999 va néixer a Badalona aquest projecte que agrupa dones d’entre 50 i 80 anys al voltant del teatre social. «Al principi va sorgir més com un taller teòric que pràctic, però de seguida va agafar volada», va explicar ahir en l’acte de celebració dels deu anys Paco Escudero, cap d’unitat del Centre de Recursos i Assessorament per a Dones. La iniciativa té un valor social molt important ja que ha servit, en paraules d’Escudero, «per fer visibles les dones». «És una manera de trencar estereotips, d’augmentar l’autoestima», hi va afegir.
Ahir el grup va ser homenatjat en una taula rodona que va repassar els orígens, els objectius i la trajectòria d’un projecte que per a Dones a Escena significa «llibertat». Diversos professionals vinculats al món del teatre, com ara el director del Zorrilla, Joan Antoni Sánchez, o el catedràtic de la UB i especialista en teatre social, Feliciano Castillo, hi van aportar la seva visió més acadèmica. L’acte es va cloure amb una petita representació.
