El Jaume Cifre té 23 anys i és periodista. Juntament amb el seu company Roger Cornet van decidir crear el portal web esportfemeni.com, donat la manca d’informació que hi havia al mercat sobre l’esport femení. Aquest portal ofereix informació de qualitat sobre el futbol i el bàsquet femení a Catalunya, i en català.
Què és esportfemeni.com?
Esportfemeni.com és un diari digital que pretén informar sobre el futbol i el bàsquet femení a Catalunya i en català.
Com va sorgir la idea de fer una web de notícies destinada a l’esport femení?
Tant en Roger Cornet (el company amb qui es va engegar aquesta aventura) com jo hem treballat els últims 5 anys a Cerdanyola Ràdio. Des del primer dia fèiem les cròniques i les retransmissions de dos equips femenins: en Roger seguia el Club Bàsquet Femení Cerdanyola, mentre jo feia el mateix amb el Cerdanyola FC.
Sempre ens va cridar l’atenció la manca d’informació que hi havia pel que feia les competicions on participaven els nostres equips. Era realment complicat saber com havien anat els altres partits més enllà del simple resultat, ja que no hi havia cap web on és seguís i es donés veu a aquest món amb regularitat.
Per això, una vegada acabada la carrera de periodisme, amb el panorama laboral complicat que hi ha ara mateix i l’experiència que tenim després d’anys rondant per camps de futbol i pavellons, vam decidir provar sort amb aquest nou projecte.
A quines pràctiques esportives feu seguiment?
A dia d’avui només fem seguiment de les categories més altes de bàsquet i de futbol. Això és Primera i Segona Divisió de futbol, i Lliga 1, Lliga 2 i Copa Catalunya de bàsquet.
Quin és el seu objectiu?
L’objectiu principal d’esportfemeni.com és tractar l’esport femení com una cosa ‘normal’. Amb això vull dir que fins ara, les poques referències que trobàvem als mitjans de comunicació pel que fa al món del futbol femení (amb el bàsquet potser no passa tant) anaven encaminades a reivindicar-lo o defensar-lo. Nosaltres volem anar una mica més enllà i passar a tractar-lo de la mateixa manera que ho faríem amb qualsevol equip masculí, segui de la categoria que sigui.
Volem fer cròniques, entrevistes i reportatges, però sempre explicant l’actualitat d’un equip o una competició, deixant de banda els articles que diguin que l’esport femení hauria de tenir el mateix suport i ressò que el masculí. Això nosaltres ja ho donem per assumit i el que volem fer és treballar per qui realment estigui interessat en l’actualitat del futbol i el bàsquet femení a Catalunya.
Què oferiu?
Qualitat. Una de les coses què ens vam obligar quan vam començar la temporada passada és fer totes les notícies amb rigor periodístic i respecte cap a tothom. Volem que sigui un diari digital amb notícies pròpies i elaborades, no copiades i enganxades d’altres mitjans o de la web oficial del club. Volem ser seriosos i imparcials, i això ja es pot veure en el nou disseny de la nostra web.
A la portada, per exemple, totes les informacions ocupen el mateix espai, sigui la notícia que sigui. No donem més importància a cap escrit ja què, per nosaltres, és tan important i es mereix el mateix respecte l’últim classificat de Segona Divisió com el primer classificat de Primera.
Cada quant s’actualitza?
La temporada passada, la nostra primera, actualitzàvem principalment el cap de setmana. De dissabte a dilluns penjàvem totes les cròniques de la jornada i, entre setmana, només ho fèiem en cas que hi hagués alguna notícia molt important. Aquest any serà diferent, ja que gràcies als col·laboradors que s’han unit al projecte tindrem més temps i recursos, i la intenció és actualitzar pràcticament a diari.
Quanta gent treballa en aquest projecte?
L’any passat es va arribar a fer complicat perquè només érem dos i a final de temporada vam veure clar que no podríem seguir sols. Els bons comentaris que ens van arribar provinents de clubs i aficionats ens van donar força per seguir i, de fet, per la propera temporada que comencem ja som un equip de 12 persones.
Amb la intenció de mantenir el nivell de qualitat, la immensa majoria de col·laboradors que s’han unit al projecte són periodistes o estudiants de periodisme i, els qui potser no tenen un títol, sí que tenen experiència contrastada a l’hora d’escriure cròniques esportives. Estic convençut que tots junts farem una gran feina aquesta temporada.
L’esport femení, creieu que està recolzat per part de la societat?
Depèn del tipus d’esport. Hi ha esports com el tennis o el bàsquet què, per una cosa o altra, estan més acceptats i reconeguts que altres. En canvi, potser amb el futbol s’hauria d’acabar de produir un canvi de mentalitat. Imagino que el fet de ser un esport amb més contacte que els altres dos, i l’etiqueta històricament enganxada d’ «esport d’homes» que té, ha fet que fos més complicat per les noies anar trencant barreres. Tot i així, està clar que cada cop hi ha més noies que practiquen esport, amb més mitjans i recolzament, i això es nota amb la millora del seu nivell competitiu.
I dels mitjans de comunicació?
Considero que en aquests casos el que ens mostren els mitjans, generalment, és un reflex del que interessa a la societat. Òbviament a dia d’avui un equip de bàsquet o futbol femení no pot competir amb un Messi o un Cristiano Ronaldo a les notícies o a les portades del diari. Al cap i a la fi, un mitjà de comunicació és una empresa i busca vendre el màxim possible.
De la mateixa manera, és innegable que el nombre de practicants i interessats en l’esport femení creix dia a dia i, per això, decisions com les del Diari ARA, Esport3 o el Diari AS, entre altres, que dediquen una part de les seves informacions – molt més petita que la del masculí – a l’esport femení són d’agrair.
Per què?
Un dels motius pels quals la gent diu que no està interessada en l’esport femení és perquè, al ser els homes més potents físicament, prefereixen mirar una competició masculina per televisió perquè dóna més espectacle. Cal recordar que els famosos tornejos nadalencs on juguen nois de 10 o 12 anys defensant els colors dels clubs de Primera Divisió tenen molt bons nivells d’audiència i ells tampoc tenen la potència física d’un futbolista professional.
La gent simplement se’ls mira perquè es senten identificats amb els colors del seu club i els fa il·lusió que el ‘seu’ Barça, el ‘seu’ Espanyol o el ‘seu’ Madrid guanyi el torneig. Potser si un dia algun canal s’atrevís a televisar habitualment la Primera Divisió femenina la gent s’hi acabaria enganxant!
A l’esport femení, a Catalunya i arreu d’Espanya, tenim grans esportistes, són recolzades, segons la vostra experiència per part dels mass media?
Ho són quan aconsegueixen fer alguna cosa extraordinària. Per exemple, quan l’Halcón Avenidas de bàsquet es va fer amb l’Eurolliga el passat mes d’abril i la mallorquina Alba Torrens va ser nomenada MVP de la final, sí que es va parlar tant d’ella com de l’equip, però això són fites gairebé impossibles d’aconseguir.
De la mateixa manera, fa uns dies l’ex-espanyolista Vero Boquete va ser nomenada millor futbolista de la lliga nord-americana, la millor lliga del món. Llavors va aconseguir ni que fos una petita referència a la majoria de mitjans de comunicació, però ben pocs en tornaran a parlar fins que no torni a aconseguir una fita tan ‘impensable’.
Podríeu fer un petit repàs de les grans fites d’aquesta darrera temporada pel que fa a l’esport femení?
Aquest ha estat un molt bon any per l’esport femení català i espanyol. Als dos premis comentats anteriorment s’hi han d’afegir diferents campionats internacionals aconseguits per la selecció espanyola, tant de bàsquet com de futbol, en categories «sots». Potser el més sonat ha estat l’Europeu que va aconseguir la selecció espanyola sots-17 a Suïssa el passat juliol. Les noies van superar França a la final amb un bon gol de l’espanyolista Alba Pomares.
A nivell de clubs catalans, s’han de destacar la Copa de la Reina aconseguida pel Barça, el subcampionat de Lliga aconseguit per l’Espanyol i la gran temporada de debut a Superlliga del Sant Gabriel pel que fa el futbol, i la permanència d’equips com Uni Girona o Cadí la Seu a la màxima categoria del bàsquet estatal, a més de l’ascens d’alguns equips de Copa Catalunya a Lliga 2, com és el cas del Cravic Reus. El que està clar és que l’esport femení cada dia és més fort a Catalunya i estem contents de poder-ho explicar.
A banda del portal web, us podem seguir a la xarxa social?
Ens podeu trobar tant a Twitter (@espofem) com a Facebook. A hores d’ara encara estem oberts a rebre més col·laboradors, així que si algú hi està interessat es pot posar en contacte amb nosaltres mitjançant les xarxes socials.
