La sexualitat en persones discapacitades intel·lectualment és per molts encara un tema tabú. Per això és tan important la feina de la Gemma Deulofeu, psicòloga i sexòloga de l’entitat pro persones amb discapacitat intel·lectual Aspanin.
La Gemma s’encarrega de trencar aquesta barrera i educar als membres de l’entitat i les seves famílies per una normalització sexual, tema que afecta a tots els éssers humans per igual. Aspanin és la única entitat a Catalunya que compta amb la figura d’una sexòloga.
No tothom serveix per fer una feina com aquesta, tractar directament amb les persones. Penses que s’ha de néixer amb aquest interès?
Sóc de la idea que naixem amb poc equipatge i que la personalitat, actituds i aptituds, es van aprenent i configurant al llarg de la vida amb un pes important i vital durant els primers anys fins l’adolescència. Per tant, moltes experiències, oportunitats i aprenentatges que he anat tenint i escollint m’han fet arribar aquí.
La sexologia és una branca dins la psicologia?
És una especialitat que es realitza fora de la Universitat, com a formació continuada dirigida a psicòlegs i metges.
Com és que vas estudiar això?
Des de jove ja entenia la sexualitat com una part més de la persona i que calia incloure necessàriament. M’interessava el treball amb les persones, l’atenció directa i llegia tots els articles i reportatges que arribaven a les meves mans sobre la psique i/o sexualitat. D’altra banda hi havia moltes dones que sabien que tenia un pare ginecòleg i em traslladaven els seus dubtes i inquietuds. Ho vaig estudiar per vocació i, posteriorment, em va sortir molta feina vinculada. També et puc dir que és un tema que sempre m’ha fascinat i interessat. Però clar, dir-ho jo com a sexòloga, o un informàtic de la seva feina, sona diferent… Hi ha molta feina a fer.
Aspanin és la única entitat pro persones amb discapacitat intel·lectual que compta amb la figura d’una sexòloga a Catalunya. En què consisteix la teva feina?
Com a sexòloga assumeixo l’atenció a la salut sexual i reproductiva de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Faig tasques de formació, sensibilització i assessorament tant a famílies com a professionals. També tallers i activitats específiques dirigides al col·lectiu. Fa un parell d’anys vam presentar un programa d’atenció integral a la sexualitat (PEAS) a l’Obra Social de la Caixa, i ens van acceptar i recolzar econòmicament amb el programa i fins avui. Ja veurem el proper any si tenim la oportunitat de donar-li continuïtat.
Com viuen la sexualitat els discapacitats intel·lectuals?
La viuen, la gaudeixen i la pateixen com la resta de la població. Tot i que si estan institucionalitzats o tenen una família que eviti treballar el tema, només tenen la sexualitat que aquestes terceres persones decideixen per ells. És essencial facilitar-los recursos i ajudes específiques a les necessitats que plantegen, perquè els manquen els recursos personals, familiars o cognitius per dur a terme certes demandes com trobar amics o parella, gaudir d’espais entre iguals, tenir relacions sexuals i afectives, solucionar disfuncions sexuals, teràpia de parella, ser conscients de certs riscs, reforçar habilitats socials, etc.
Quin paper juga la família? Suposo que part de la teva feina també consisteix en orientar als familiars, no?
En el cas de la família, el rol pot ser contenidor o de donar facilitats, però fonamental en qualsevol cas. La família i els professionals es troben molt desorientats, i tots volen solucions immediates, tanmateix no hi ha úniques opinions ni regles. El que passa és que són aspectes que no estan clars, ni regulats, o quines pautes seguir; conseqüentment, no s’atén apropiadament, s’evita atendre o es mal atén perquè interfereixen massa aspectes i prejudicis personals en aspectes que haurien d’estar emmarcats per criteris de salut, de respecte als drets fonamentals de les persones amb discapacitat i de formació mínima que ajudaria tant a la família com als professionals.
Penses que per molts és encara un tema tabú?
Sobretot considero que hi ha molta desinformació. L’altre aspecte que cal considerar és que hi ha moltes persones que confonen ser permissiu amb ser apropiat i saludable. A vegades és exactament el contrari. El que em reconforta és que hi ha més predisposició i interès a treballar aquest àmbit de la persona sense deslligar-se d’altres àrees de la salut.
Quin tipus de coneixements transmets a les persones amb discapacitat intel·lectual i de quina manera es treballen?
A demandes concretes dono suports concrets, és una feina a mida de les necessitats que apareguin: formació, educació, acompanyament, treball familiar, etc. El coneixement bàsic a transmetre és promocionar un model de salut sexual basat en la satisfacció, el plaer i la qualitat de vida; però amb respecte a la idiosincràsia personal i familiar de cada un.
Què és Aspanit?
És la creació d’un espai d’oci nocturn a Badalona per conèixer persones amb discapacitat intel·lectual. Es fa el primer divendres de cada mes i, de moment, ha permès posar en contacte persones de diferents serveis i possibilitar noves oportunitats de relació social en el lleure.
Com a psicòloga d’Aspanin el teu paper és sobretot el de mediadora. En quin tipus de conflictes acostumes a intervenir?
En els que ells no arriben a solucionar jo intervinc com a eina de suport, no com a salvadora. També considero important promocionar la part saludable i de recerca del plaer o benestar i no només parlar dels possibles perills. Educar en sexoafectivitat minimitza els riscos (o conflictes) que poden patir les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Tot el contrari del que es pensa, així que cal treballar els mites i els models actuals basats en mides i quantitats que inhibeixen atendre adequadament la salut sexual de les persones.
Què t’aporta aquesta feina com a persona?
Està entrelligat, he posat molt de les meves referències personals en la meva professió i, a la vegada, aquesta em reporta créixer lluitant pels drets de les persones, per la igualtat, per el respecte a la ètica, la justícia social. Això em reconforta: viure per lluitar amb les lluites dels altres, no només per les meves pròpies.
