En paper o en format digital, la literatura és màgia. Des que som petits i sense límit d’edat ens transporta a mons llunyans; viatgem, a través dels seus gèneres, pels coneixements, per la història, per la vida dels altres… I tot sense sortir del nostre llit, o sofà, o des d’allà on vulguem llegir.
Doncs bé, tota aquesta màgia no seria possible sense persones com la Maria Dolors Sàrries, que ara fa 11 anys va decidir llençar-se a l’aventura del món editorial, juntament amb en Jordi Fernando, per fer arribar al public tot allò que volen expressar els escriptors. La Maria Dolors és nascuda a Cervera, tot i que actualment viu a Tiana, i ha estat professora durant 18 anys.
Per què vas decidir deixar l’ensenyament i començar l’aventura de Meteora?
Va ser a conseqüència d’un accident de cotxe. Vaig estar molt de temps de baixa i jo ja patia uns problemes greus de columna. Tot sumat van fer que em donessin la jubilació anticipada per a la funció pública. I com que no puc estar sense fer res vaig haver de buscar una feina que sí pogués fer per la meva salut. Juntament amb el meu company, Jordi Fernando, vam muntar una editorial. Els dos som filòlegs i estimem molt els llibres. La decisió de dedicar-nos al món editorial va ser fàcil.
Meteora és una editorial que va començar amb dues col·leccions de novel·la (una en català i una en castellà) i una de biografies il·lustrades; però ara contempleu molts més gèneres. Com ha crescut Meteora?
Doncs hem intentat anar cobrint tots els camps segons els originals que hem anat rebent. Quan vam tenir el primer llibre de poemes vam iniciar Mitilene, la col·lecció de poesia. Quan vam rebre un original que ens va entusiasmar sobre Las Meninas de Picasso, doncs vam iniciar-ne una altra. I així successivament. Sempre que un original ens ha satisfet, hem intentat publicar-lo. I si això ha volgut dir crear una nova col·lecció, doncs ho hem fet.
Deu ser difícil en els temps que corren. Quin balanç feu d’aquests anys?
Fins fa un any les coses anaven força bé. Però la crisi també ha arribat al món editorial, i això vol dir moltes menys vendes. Però també implica haver de pensar altres estratègies per incentivar la lectura. I això és el que intentem fer. Malgrat els mals moments continuem lluitant perquè tothom continuï llegint.
Quina és l’arma que té una petita editorial versus les gran editorials que publiquen best sellers?
Les petites editorials, o les editorials independents (diga-li com vulguis), som les encarregades d’omplir els espais que no cobreixen els grans grups. Sempre hi ha temes, i molt interessants, que no són best sellers, i que ells no publiquen. I aquí és on entrem nosaltres. Llibres d’assaig, per exemple. No se’n vendran tants, però són llibres que tenen el seu públic.
El primer llibre que vàreu publicar va ser Lola Anglada o la creació del paradís propi. Li teniu un afecte especial?
Sí, el llibre és molt especial per nosaltres. En primer lloc perquè Lola Anglada es mereixia una biografia com l’escrita per Montserrat Castillo, una escriptora que coneix molt bé l’obra de la Lola. Però és que, a més a més, nosaltres vivim a Tiana (on ella hi tenia la casa on va viure molts anys i morir), justament al carrer Lola Anglada i al costat d’on vivia ella. Jo la vaig conèixer. I tinc una anècdota i és que ella es deia Lola Anglada Sarriera i jo Dolors (Lola, per algunes persones) Sàrries. I això confonia de vegades els carters que em deixaven les seves cartes a mi. Això em donava ocasió d’haver-les de dur i parlar una estona amb ella.
A Meterora s’aposta pels autors novells. Com escolliu els llibres i els autors que publiqueu? És arriscat…
Fins ara sí que apostàvem per autors novells, i cal dir que ho continuem fent, però menys des de fa un any. Per què? Doncs perquè la crisi ens obliga a buscar autors més reconeguts perquè asseguren una venda més alta. No oblidem que una editorial també és un negoci. I cal buscar que els números quadrin a final de mes. Però sí que vull dir és que continuem llegint els llibres que ens arriben, siguin d’autors coneguts o no. Justament hem publicat una novel·la en castellà, enguany, d’un autor novell, Jon Lauko. És la seva primera obra de ficció, Donostia. El llibre ens va agradar molt i per això l’hem publicat.
A la vostra editorial no us tanqueu portes i doneu la benvinguda a l’e-book. De fet, a la vostra web es pot comprar la versió electrònica dels vostres títols. Quina sortida està tenint aquest nou format?
La versió digital dels llibres no acaba de tirar al nostre país. Jo crec que el motiu és que ha sortit en un moment de crisi (sempre venim a parar a la mateixa) i és un tipus de lectura que necessita un aparell extern. I encara tenen un preu una mica alt. En canvi, el llibre en paper només et necessita a tu per ser llegit. Crec que anirà endavant de mica en mica. Però necessita temps i èpoques més pròsperes. Tot i així nosaltres hi apostem i anem traient els nostres títols en aquesta versió digital.
Mulla’t: noves tecnologies o la màgia del paper?
Jo, a nivell personal, sóc una persona que m’interessen molt els avenços en qualsevol camp. I sempre estic oberta a les noves tecnologies. Però sense excloure el paper. És, potser, el millor invent que s’ha descobert mai.
Aquesta mateixa setmana heu presentat a Madrid el llibre Cuina i terra de la Vall de Boí. Quines altres novetats teniu ara a Meteora?
Abans de Nadal traurem 5 llibres: 4 en català i 1 en castellà. De narrativa catalana, una novel·la de Jordi Bordas, D’esquena al sol, la seva primera novel·la llarga, que és, en part, fruit dels cursos seguits a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i una altra del conegut escriptor de novel·la històrica Albert Salvadó.
En narrativa castellana traurem la segona novel·la del biòleg José Manuel Echevarría, molt interessant perquè toca el tema de l’alarma tan gran que van fer tots els governs sobre la grip A. Ell en fa una novel·la del que sembla podia haver estat la veritat. En poesia traurem un nou llibre del periodista i escriptor Ernest Farrés, i de conte il·lustrat publicarem el Premi Lola Anglada de Tiana de narració i il·lustració.
I per acabar una sèrie de preguntes ràpides:
Quin llibre estàs llegint ara mateix?
Doncs estic rellegint Anna Karenina. Estic a un grup de lectura i en parlarem aquest mes. M’encanta retrobar-me amb l’Anna.
Has deixat algun cop un llibre a mig llegir?
Sí, més d’una vegada. Hem de perdre la por a fer-ho. El temps és massa important per perdre’l.
Quin és el llibre que t’ha canviat la vida?
Dona, canviar-la, canviar-la, potser no. Però sí que llegir en un moment donat Alexandre Dumas (Els tres mosqueters, per exemple) i Madame Bovary de Flaubert, em van fer entrar en un món fantàstic que no he deixat mai.
