Amb aquest escrit voldria retre homenatge a les dones que van haver de patir l’infern a les Platges d’Argelers:
Magdalena! Amiga i veïna dels meus pares va patir aquest infern en la seva persona. Va ser detinguda a la frontera francesa, sense cap mirament i consideració vers el seu estat. Estava embarassada i el part se li va avançar, sense tenir ajut mèdic després que la tanquessin darrere el filat de ferro, filat que separava la platja del poble.
Suportant el calor de l’estiu, el fred de l’hivern sense roba; ni tan sols un sostre on guarir-se. Allà, va donar a llum un nadó. Un nadó que malgrat tot, nasquè sa.
A la Magdalena se li trenca el cor al veure al cap d’un temps veure morir el seu fillet per manca d’aliments i fred.
Va haver de deixar el fillet mort, enterrat a la sorra de la Platja. A les hores la van traslladar a un altre camp de concentració.
Aquest dolor la va acompanyar sempre. Fins la seva mort.
Rosa M. Fidelis
