Al Maresme hi viuen més de 25.000 dones d’origen estranger. Es tracta d’un col·lectiu molt heterogeni, però amb unes necessitats comunes que han estat recollides en el document elaborat per «Dones d’Origen Estranger», una taula de treball interdisciplinar impulsada pel Consell Comarcal del Maresme per analitzar la realitat d’aquest col·lectiu a la comarca.
El document -fruït d’una tasca consensuada- recull un total de 59 propostes realistes al que ens envolta, i van adreçades a fomentar l’autonomia i la igualtat de la dona d’origen estranger a través d’uns objectius i d’unes accions molt específiques.
Les dones d’origen estranger juguen un paper molt important en el procés d’integració de les seves famílies en la societat d’acollida ja que, normalment, fan de pont entre els seus col·lectius i les diferents esferes de la societat d’acollida (relació amb l’escola, amb l’administració…etc). Tot i això, pel fet de ser dones, solen tenir dificultats afegides per aconseguir una autonomia personal i una igualtat d’oportunitats. En aquest punt és on s’ha centrat el treball realitzat per la taula «Dones d’Origen Estranger».
El grup, dinamitzat pel Consell Comarcal a partir del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) i del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració, l’han integrat dones d’origen estranger referents en els seus col·lectius, representants d’entitats de dones de la comarca i professionals que treballen amb dones immigrants. La seva funció ha estat analitzar les realitats dels diferents col·lectius de dones d’origen estranger i fer tot un seguit de propostes per adequar les polítiques i els recursos que destinen les administracions.
Es parteix de la base que la integració a la societat d’acollida és un procés que comporta obligatòriament passar per diferents etapes: l’alfabetització, accedir a una formació, la inserció laboral i la participació en la vida social del municipi. La finalitat òptima d’aquest procés és que la dona arribi a ser una persona autònoma, amb capacitat de decidir lliurement el seu futur i amb eines per poder respondre a les seves necessitats i a les de la seva família.
El treball s’ha estructurat en:
– Alfabetització i coneixement de l’idioma (dificultats relacionades amb la dona i amb el municipi, amb el professorat)
– Diferents àmbits de la violència viscuts per les dones d’origen estranger al Maresme (violència masclista, casaments precoços i forçats, els segons matrimonis, les mutilacions genitals femenines)
– Formació i inserció laboral
– La salut
– Participació i associacionisme
– La mirada de la societat d’acollida: tòpics i prejudicis
A partir de les necessitats detectades, s’han elaborat les 59 propostes que el document final agrupa en els quatre àmbits diferenciats i que van des de la formació i acollida; la igualtat de gènere i violència de gènere; la participació i la sensibilització i Informació.
La presentació es va fer a la Sala de Plens del Consell Comarcal, i va anar a càrrec d’Asmaa Aouattah, tècnica de Benestar Social i Educació al CCM, i de Víctor Bassas, Tècnic de polítiques migratòries al Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme.
La consellera delegada de Benestar Social i Educació, Neus Serra, va ser la persona encarregada d’obrir l’acte, que va aplegar a més de trenta persones, la majoria dones, de diferents municipis collindants.
