Com va sorgir la idea de fer les Tertúlies Literàries?
Va ser una idea de la biblioteca de Castellar. Necessitaven algú que s’encarregués de preparar el dossier, de fer tota la feina de documentació, de recerca i d’escollir les lectures. Van pensar en mi i
vaig dir que sí de seguida, perquè m’agrada molt difondre la lectura
i més amb gent de tot tipus, com passa a la tertúlia.
Quan va començar aquesta aventura literària?
El proper gener començarem el tercer curs. Ja farà dos anys de la primera tertúlia literària. Preparem les lectures per cursos. Fem una els dimecres de cada dos mesos. Ens reunim entre les 20.30 i les 22 hores a la sala de no fumadors del bar Cali, a les galeries Califòrnia. És preferible que els participants s’hagin llegit el llibre que proposem.
Com ho fa per escollir llibre?
Segons el tema, faig una llista de llibres. El peu per escollir el títol i
per començar la tertúlia és, sobretot, social. Però també ho comentem entre tots els participants de la tertúlia, perquè hi ha llibreters, altres són filòlegs… i entre tots, triem. Les tècniques de la biblioteca i jo pensem una sèrie de temàtiques concretes perquè hi ha hagi una mica de debat.
I es crea polèmica a la tertúlia?
Són molt políticament correctes. Hi ha temes que prefereixen no tocar. El llibre de Doris Leasing, La terrorista bona, parla sobre els okupes, si realment la seva actitud política és real o és una imatge que es dóna. I en aquesta temàtica, potser hi havia gent que estava en contra dels okupes i altres, estaven a favor d’algunes idees que tenen. Però ningú opinava obertament. I clar, costava el debat.
Vostè es posiciona o deixa que facin?
Jo deixo que facin. Malgrat tot, faig els meus comentaris, ho relaciono amb una pel•lícula o amb un altre llibre i així introdueixo el tema. Preparo un dossier per a ells amb material de l’autor, les influències, el context… Faig un resum i llavors anem parlant i llegint les cites que he escollit, per
parlar dels temes més importants del llibre.
Sempre són els mateixos participants?
Hi ha gent que ve des de la primera lectura i no falla a cap cita. I altres que decideixen fer només algunes, depenent del llibre, o de l’autor. També hi ha gent que, per exemple, ha escoltat a la ràdio que es fa la tertúlia i, malgrat no s’hagin llegit el llibre, vénen a la xerrada i al debat. Normalment som unes 15 persones, però amb alguns llibres, com La
terrorista bona, de Doris Leasing, hem arribat als 20 participants.
S’aprèn més amb els llibres o amb les tertúlies?
S’aprèn des que surts al carrer fins que vas a dormir i fins i tot quan dorms. Contínuament. Se n’aprèn molt del llibre i evidentment de les
tertúlies. De vegades et llegeixes un paràgraf però no tens ningú amb
qui comentar-ho, per això a les tertúlies se senten bé perquè poden
dir la seva. Depèn del context i de les circumstàncies, cada participant fa un lectura i un enfocament del llibre.
La propera cita?
Dimecres 12. Parlarem del llibre El carrer estret, de Josep Pla.
