El «¡Ya está! ¿Se me oye?» dels tècnics de so als Jardins del Palau Tolrà es confon amb els rajolins d’aigua que cauen de la font que presideixen els jardins, quan la regidora de sanitat Mercè Jiménez i la periodista de Sabadell, Mireia Sants es decideixen a presentar l’acte, acompanyades de les sis palmeres que habiten els Jardins del Palau, on es troba l’actual Ajuntament de Castellar del Vallès.
Però comencem pel principi, són les 11.50 i comencen a arribar dones als Jardins i amb elles desapareix el silenci, com també entra i aparca al mateix moment, l’emissora municipal de Castellar, Ràdio Castellar 90.1 FM. De moment som unes trenta persones. La majoria dones. Ben abrigats, i amb bufandes i és que tot i que fa sol, el fred de novembre es nota. Ara ja no se sent ni l’aigua de la font ni als tècnics de so.
Se senten les campanes, ja són les dotze. Ara som unes quaranta persones. «I el micro?», pregunta la reportera de l’emissora municipal, «Cristina quan vulguis comencem, has de parlar abans» li diu Mireia Sants, la periodista de Sabadell. Ja som cinquanta persones aproximadament. La campana sona insistentment, com si fos un dia de festa. Mercè Jiménez i Mireia Sants es presenten i duen a terme la lectura del manifest sota un silenci netíssim. Finalment, es fa un minut de silenci. Únicament se sent el «click» del fotògraf captant instantànies d’aquest moment, i l’aigua de la font que torna a regalimar a les nostres oïdes.
Aplaudiments. Somriures, s’acaben les cares serioses. Es dissol i la gent comença a marxar. Un dia de lluita i de festa, que també comporta una reflexió per part de tots.
