Eva Frade és advocada de Castellar del Vallès, té un bloc des de fa uns tres anys i és blocaire de la nostra bloquesfera. Per això, li hem fet una entrevista.
A què et dediques?
Sóc advocada, tot i que ara treballo en una multinacional com a analista
de crèdits, en el departament de control de crèdit. Bàsicament la meva tasca
és la del control i persecució dels crèdits no cobrats. Tot i que no és el primer que penses a fer quan et treus la carrera de dret, és molt entretinguda i amb responsabilitat.
Quants blocs tens?
De bloc només en tinc un, el que m’heu linkejat. La veritat és que no he
tingut mai tentació de fer-ne d’altres. Per a mi, el meu bloc és com casa
meva, i per tant, quan em cansi de com és, el renovaré.
Quin és el nom del teu bloc i de què tracta?
El nom del meu bloc és «evafrade: diario de bitacora». Es tracta d’un resum
de vida. En ell hi ha penjat, vídeos, fotos, música i contes -relats curts-
poesia blanca, que va conformant part de la meva existència. Suposso que hi
ha certa necessitat d’exposició i d’interacció en el fet de penjar-ho en
xarxa, però sempre he cregut que el que m’ha servit a mi, li pot servir a un
altre. Per tant, és millor no retindre pensaments.
Des de quan ets blocaire?
Podriem dir que fa uns 3 anys que sóc blocaire, tot i que no tinc un reconte
del temps que ha passat. Sé que hi han més de 5.000 visites i més de 130
post.
Com vas començar a tenir bloc?
El bloc va nèixer com una manera per compartir les anèctodes i fotos del meu
erasmus amb els meus amics. Per aquell any encara no hi havia massa
entusiasme en el facebook i el que vaig decidir va ser penjar les millors
fotos de cada setmana i explicar una mica el que havia passat a la gent de
Catalunya. D’aquesta manera no feia falta ni esciure llargs mails ni enviar
fotos pesadíssimes per correu. Poc a poc, el bloc va anar variant de
contingut passant més a ser un lloc on poder exposar tot allò que trobo
interessant, així com un recull (cada cop més extens) de contes i relats
curts meus.
Estas conectada a alguna xarxa social? Quina?
Com casi tothom, tinc compte en el facebook i una en twitter.
Per què els fas servir?
Sobre tot per compartir fotos amb els amics, estar apuntada al events que
s’organitzen i mantindre contacte amb companys antics d’escola, institut i
universitat entre d’altres. Intent-ho no estar massa en aquestes xarxes
socials, ja que crec que són adictives.
Què penses del treball de Dones en Xarxa (www.donesenxarxa.cat) ?
Crec que el treball que es fa desde Dones en Xarxa és molt interessant i que
dona una font de riquesa no sols cultural, sinò educativa, a tota una
generació de dones que ens introduïm en el entramat social dels
adults. Estic molt emocionada pel fet que aquest col.lectiu s’hagi interessat
pel meu bloc.
Creus que les TICs poden ajudar a l’eliminació de la desigualtat entre el
home i la dona? De quina manera?
Sí, tot i que també pot fomentar actituds homòfobes, etc. Crec que l’ús de
les TIC és important pel desenvolupament social, marcadament al fet que
les TIC són tasques neutres, de nova generació i, per tant, no assignades
expressament a un sexe. Pero aquest ús ha de ser sempre racional, pel fet
de que les noves tecnologies ens poden aportar actituds de aïllament i soletat,
etc.
De quina manera podem animar a les Dones de Castellar del Vallès per tal de que diguin la seva a Internet?
Crec que les dones han de veure internet com una utilitat global que pot
unir a les dones de tot arreu a compartir experiències i emocions. Ens
trobem en una era en la qual la dona está recuperant la igualtat davant
l’home, pero sota el gran paraigües de les nostres diferències i, les noves
tecnologies ens poden ajudar a fer sentir la nostra veu.
Moltes gràcies per la teva atenció!
Entrevista realitzada per CeliaDEX per Dones en Xarxa.
