La UAB indica que aquestes distincions volen ser un reconeixement a la trajectòria d’una brillant fotògrafa vinculada als moviments culturals i a la lluita antifranquista dels anys seixanta i setanta, en el cas de Colita, i d’un de les màximes autoritats mundials en el terreny de la recerca perinatal, enm el cas de Roberto Romero.
La UAB va instituir la distinció de doctor honoris causa com a reconeixement a persones que hagin destacat en el camp de la recerca, de la docència o de la cultura, o que pel seu servei a la societat en siguin mereixedores. Colita serà apadrinada per Francesc Vilanova, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània i secretari de la Facultat de Ciències de la Comunicació i el doctor Roberto Romero tindrà com a padrí el catedràtic del Departament de Pediatria, d’Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva de la UAB Lluís Cabero.
Fotògrafa de la ‘gauche divine’, l’Escola de Barcelona i la Nova Cançó
La Facultat de Ciències de la Comunicació ha valorat que Colita «ha construït una carrera professional i un arxiu d’un valor incalculable», tot destacant que «s’insereix en l’ampli moviment de l’arts and crafts dels anys cinquanta i seixanta del segle passat en què les noves formes d’art convivien amb una renovació de l’ofici dels artesans en un difícil equilibri entre la tradició i la industrialització definitives». Amb aquesta distinció, es vol «garantir la transmissió d’aquest patrimoni a les generacions següents»
Isabel Steva Hernández es coneix com a Colita per l’explicació que li van donar de petita, quan li van dir que l’havien trobada sota una col. Va néixer el 1940 a Barcelona i va realitzar estudis de Civilització Francesa a la Sorbona, a París. En tornar a Barcelona, es va introduir al món de la fotografia de la mà d’Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, autors de la generació de fotògrafs posterior a la Guerra Civil.
El 1962, Colita va treballar amb Francisco Rovira Beleta al rodatge de Los tarantos, on es va interessar pel món del flamenc. Va prendre contacte amb figures com Carmen Amaya, Antonio Gades o la Chunga, i va publicar el seu primer llibre de fotografia, Luces y sombras del flamenco.
Colita va col·laborar amb la premsa més important de l’època: Fotogramas, Tele-Exprés, Destino, Mundo Diario, etc., així com amb destacades capçaleres antifranquistes com Interviu, La Calle, Reporter o Cuadernos para el diálogo.
La fotògrafa va estar vinculada als moviments culturals antifranquistes i feministes i va alternar la seva tasca com a fotoperiodista amb els treballs sobre el moviment cinematogràfic de l’Escola de Barcelona i sobre la crònica gràfica de l’anomenada gauche divine. A més, va treballar per a la discogràfica Edigsa, la gran impulsora de la Nova Cançó, on va fotografiar cantautors com Joan Manuel Serrat o Guillermina Motta.
Des de l’arribada de la democràcia, el seu treball es va centrar en el paisatge urbà de Barcelona i, actualment, es dedica a la recerca sobre dones fotògrafes.
Entre les distincions que ha rebut, destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2004), la medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (1998), el premi a la comunicació no sexista i la trajectòria periodística de Dones Periodistes (2009) o el premi especial del jurat Terenci Moix (2011).
Referent mundial en obstetrícia i ginecologia
Pel que fa a Roberto Romero, professor d’obstetrícia i ginecologia de la Universitat Estatal de Wayne (EUA),la UAB destaca que «és una autoritat mundial en el camp de la docència i la recerca perinatals». El seu centre docent i de recerca a la Universitat Estatal de Wayne és un dels més importants del món en els camps de la genòmica i la proteòmica al servei de la perinatologia. A més, la seva trajectòria personal destaca per haver començat en un país poc destacat en el seu àmbit de recerca per després continuar als centres més destacats a nivell internacional.
Nascut el 1951 a Maracaibo (Veneçuela), Romero va obtenir el títol de metge (magna cum laude) el 1974 a la Universitat del Zulia, també a Maracaibo. Va realitzar la residència d’obstetrícia i ginecologia a la Universitat de Yale (EUA), on va ser cap de residents en aquesta àrea entre 1978 i 1979. Va començar a exercir la docència el 1982 a Yale. El 1992, va ser nomenat director de la Divisió d’Investigació de Perinatologia de l’Institut Nacional de Salut Infantil i Desenvolupament Humà dels EUA.
Romero ha fet contribucions substancials a la literatura de referència en les àrees de diagnòstic d’embaràs ectòpic, diagnòstic prenatal, amniocentesi, restricció del creixement fetal, prematuritat, infecció com a causa del part prematur i biologia molecular prenatal. A més dels nombrosos llibres publicats -entre els quals, destaquen Ultrasons en obstetrícia, Principis i pràctica de la ultrasonografia en obstetrícia i ginecologia i Part preterme-, és editor i membre del consell editorial de moltes revistes i publicacions, com ara Medicina Prenatal i Neonatal, journal of Perinatal Medicine, Journal of Materno-Ftal Medicine o American Journal of obstetrics and Ginecology, entre d’altres.
Al llarg de la seva trajectòria, Romero ha rebut nombroses distincions, com ara el Premi de Servei ISUOG de la Societat Internacional de Ginecòlegs i Obstetres d’Ultrasons (1995), el Premi a l’Investigador Young CAOG (2000), el Premi de l’E d’Excel·lència a la Millor Comunicació Oral de la Societat per a la Medicina Materno-Fetal (1999) o la Medalla d’Or Ian Donald (2004).
