El programa Cafè amb Lletres iniciava el nou curs amb l’escriptora Teresa Solana, que presentava el seu darrer llibre ‘L’Hora Zen: Un crim refinat’, editat per Edicions 62 dins la col·lecció El Balancí. Al llarg d’una trepidant trama, carregada d’humor, la Teresa Solana aprofita per fer una crítica de les anomenades medicines alternatives, com l’homeopatia i les flors de Bach.
Medicines alternatives, espionatge internacional, tràfic d’antiguitats, un cadáver inesperat, un exclusiu centre de meditació de la zona alta de Barcelona amb més olor a podrit que a sàndal… aquests són alguns dels elements que es poden trobar a L’Hora Zen: Un crim refinat, novel·la de la Teresa Solana on tornem a trobar-nos amb els germans bessons detectius Eduard i Borja, tan diferents com complementaris, continuadors d’una tradició, tal com comentava l’autora, on es poden trobar les parelles formades per Holmes i Watson o Sancho i Don Quixot.
L’Eduard, narrador de les tribulacions detectivesques, assenyat pare de família contemporani; i el Borja, eixelebrat i fascinat per tot allò que desprèn glamur; reben la visita de la Teresa Solana, escriptora a la recerca d’informació per a la seva propera novel·la. Aquesta aparició de l’autora convertida en personatge, amb referents com les aparicions cinematogràfiques de Hitchcock o les converses entre Vázquez Montalbán i Pepe Carvalho. Un cluc d’ull a l’espectador per avisar que tot es tracta d’un joc.
Al llarg d’una trepidant trama, carregada d’humor, la Teresa Solana aprofita per fer una crítica de les anomenades medicines alternatives, com l’homeopatia i les flors de Bach, «de les que no existeix cap evidència científica sobre la seva eficàcia». En canvi molta gent s’apropa a elles, en opinió de l’autora, «buscant ser escoltats, víctimes d’un sistema sanitari sovint amb poca atenció humana, amb alguns metges que recepten sense mirar als ulls del pacient i que maten malalties a canonades». Teresa Solana sempre fa una investigació i recopilació de documentació prèvia per donar versemblança a les seves històries. Les fonts habituals de l’autora són «Sant Google, una bona bibliografia i un forense de capçalera pels temes més escabrosos».
Teresa Solana escriu novel·la negra carregada d’humor, una fórmula que ha tingut gran acceptació del públic i que ja ha estat traduïda a diversos idiomes. Tot i això, «l’humor continua sent un element poc valorat per la crítica en una literatura, la catalana, que segons l’escriptora té certa tendència a la solemnitat».
El Cafè amb Lletres ha convidat el 9 de febrer l’escriptora Gisela Pou per presentar la seva obra El silenci de les vinyes. Les llibreries L’Aranya i Éfora col·laboren en l’organització del Cafè amb Lletres amb un stand de venda en cada sessió i amb la promoció dels autors als seus establiments del carrer de Santa Anna, 1 i passeig de Cordelles, 18, respectivament.
