El secretari de Política Municipal d’ERC, Eduard López, ha assegurat avui que els pactes posteriors a les eleccions municipals del 27 de maig demostren que no hi havia «cap directriu prèvia» de la direcció del seu partit per forjar aliances amb altres forces polítiques en els ajuntaments.
«S’han fet pactes molt diversos», ha assegurat López, qui ha negat que es puguin establir paral·lelismes entre el pacte tripartit del Govern d’Entesa i les aliances en els diversos municipis de Catalunya.
Pel que fa a les aliances d’ERC en els ajuntaments, López ha concretat que, dels 278 pactes que ha intervingut el seu partit, 55 tenen la presència de CiU i 104 amb el PSC, entre els quals figura també ICV-EUIA en 14 municipis.
Ha afegit que els governs municipals en els quals participarà ERC representen al 30,55% de la població catalana i que 951 dels 1.584 regidors d’ERC exerciran responsabilitats de govern.
Els pactes postelectorals han convertit ERC, ha dit el seu secretari de Política Municipal, en «tercera força política municipal» i consolida la tercera posició que també va obtenir en nombre de vots a les eleccions del 27 de maig.
En aquest sentit, ha explicat que ERC ha aconseguit 60 alcaldies més que fa quatre anys, arriba a liderar 183 ajuntaments, entre els quals hi ha 104 on els republicans tenen majoria absoluta, 13 on governen en minoria i 66 que són conseqüències de pactes postelectorals. En el pròxim mandat, López no ha descartat que ERC pugui entrar en altres executius municipals amb governs en minoria.
Entre les 183 alcaldies d’ERC, figuren vuit capitals de comarca, tres més que en el 2003, i que són Móra d’Ebre, Montblanc, la Seu d’Urgell -on la compartirà amb CiU- les Borges Blanques, Puigcerdà, Ripoll, Solsona i la Bisbal d’Empordà. Els republicans també lideraran els ajuntaments de Corbera de Llobregat, Manlleu, Torroella de Montgrí, Cardedeu, Caldes de Montbui i Deltebre.
La portaveu d’ERC, Marina Llansana, també ha destacat que el seu partit és «el que més ha crescut en presència femenina» en els ajuntaments i ha reconegut els «efectes positius» que ha tingut la llei d’igualtat per incrementar el nombre de dones regidores.
«Vam ser crítics amb l’obligació legal de fixar un percentatge de dones en les llistes», ha recordat Llansana, que, tot i això, ha admès que «seria difícil parlar d’un augment de dones» en les regidories si no s’hagués aprovat la llei d’igualtat al Congrés.
