A pocs dies de la posada en marxa al Citilab del primer Centre permanent de Robòtica LEGO de l’Estat i amb un balanç molt positiu de la passada First Lego League, la visió de Lene Friis ens mostra l’esperit de cooperació i de competició que també es respira, a petita escala, als tallers del Centre.
¿Per què la First Lego League entusiasma a milers de nens i nenes en tot el món? Penso que la First Lego League té dos components molt importants pels infants. Un és que tracta de problemes reals, problemes que afecten al món sencer. Aquest any el tema ha estat el clima, però en ocasions anteriors hem tingut desafiaments sobre persones discapacitades. Els participants es senten orgullosos de treballar en equip i adquireixen l’habilitat de compartir els seus descobriments amb la resta de companys. Per això quan assisteixen a un torneig estan totalment motivats i compromesos. Hi ha molta diversió i l’ambient és molt bo. Aprenen sobre la ciència i la tecnologia sense ser-hi conscients, per això penso que és una cosa realment bona. Per a ells és un joc i, sí, juguen i aprenen al mateix temps.
I la competició no deixa de créixer, any rere any… First Lego League va començar en 1998 amb només 200 equips en els EUA. Aquest any tenim 42 països i esperem formar 14.000 equips, el que representa aproximadament 120.000 nens i nenes en el món sencer. Està creixent moltíssim, a un ritme de 25% a l’any, cosa que la converteix en una gran competició. Penso que és la millor competició que hi ha en el món de la ciència i la tecnologia perquè combina intensitat, motivació i un alt esperit. És com un esdeveniment esportiu que tracta problemes mundials reals.
Arriben a aplicar-se alguna de les idees dels equips? Tot està basat en el treball en equip, és a dir, actues millor com equip que fent-t’ho tot sol, aquesta és la idea principal. L’any passat, per exemple, el desafiament va anar sobre l’energia i va haver un equip dels Països Baixos que va crear un pla per a un camp de futbol que permetia estalviar energia, la Philips Sorra, crec que s’anomenava, i que s’ha engegat ara. I sabem de plans així que s’han engegat en el món degut al fet que la seva investigació és real i s’estalvia diners amb ells.
Insistiu molt que els reptes científics es resolguin des d’una perspectiva local. Per què? Nosaltres decidim el tema i després el que fem és cridar a experts. Aquest any el tema és el clima i tenim aproximadament de 7 a 10 experts distints: havia un científic especialitzat en capes de gel, altres científics que treballen sobre l’aigua… Tots ells han acudit per a realitzar un taller durant dos dies i parlar-nos de les qüestions més importants sobre el clima. Seguidament posem totes les missions sobre la taula per a assignar-los investigadors. Finalment, ens vam assegurar que sigui un tema que encaixi amb les problemàtiques locals, de manera que no siguin únicament temes a escala global, sinó que resultin propers per a cada nen i nena.
