Amb una mica de sort, Amelia Andersdotter podria convertir-se l’any pròxim en la primera «pirata» que ocupés un escó del Parlament Europeu.
Aquesta jove estudiant sueca d’Econòmiques, de 21 anys, va viatjar des de la petita població universitària de Lund fins al Citilab, convidada per la Fundació i2CAT i el Parlament Virtual Europeu, per parlar-nos d’un món en el qual la propietat no sigui un dret absolut.
Fulleja una novel·la sobre ciberxamans, Premi UPC de ciència-ficció, mentre confessa que en política no resulta gens fàcil intentar veure el futur.
***
Els mitjans socials han resultat essencials per a construir una comunitat activa entorn al Partit Pirata. Perquè la gent jove que no confia en la política dóna el seu suport a un projecte polític?
Penso que potser no es tracti tant de confiar en la politica com que la política no discuteix sobre temes que interessin als joves o bé no saben presentar-los de manera que connectin amb ells. Penso que en el Partit Pirata hem tingut l’enorme avantatge d’haver-nos establert a la blogsfera, a Twitter i als mitjans socials online durant molt temps i també la sort d’haver tingut un munt de gent jove compromesa amb el Partit. Si a això li sumem que hem estat tractant temes que realment preocupen als joves, penso que tot això ens ha proporcionat un èxit inmens entre la demografia més jove.
Quins temes són els que els interessen, doncs?
Bé, crec que els temes relacionats amb internet són molt importants per a la gent jove. Penso que els joves entenen que, d’alguna manera, internet importa, que és el seu espai de lluita. En els 70 i els 80, quan els ecologistes despuntaven, van ser els joves els que van estar lluitant per alguna mena de canvi a la societat. Internet és el medi ambient del segle XXI. Els joves han estat sempre els primers a adoptar noves idees i noves ideologies i així passa també a la societat digital. Quan es tracta de buscar alguna cosa nova o interessant, la gent jove és la primera en ser-hi. En les eleccions sueques hem vist un gran ascens dels Lliberals i, en particular, dels Verds entre la gent jove, de manera que podem dir que el medi ambient és també alguna cosa que preocupa a un munt de joves. D’una forma una mica crua, es pot dir que les dones s’interessen més pel medi ambient i els homes més pels temes tecnològics, però això no és més que una extrapolació.
És l’activisme digital el model polític de les noves generacions?
Sí, al meu entendre l’activisme en xarxa és la nova forma d’activisme polític. Pot convertir-se en una manera fantàstica de mobilitzar gent de tota Europa, ja sigui per a causes uniques o diverses, ja que a internet és molt fàcil interactuar amb amics d’Espanya, Romania o Finlàndia d’una manera que no era possible abans. A mesura que la política es torna global, l’activisme ciutadà ha de funcionar també d’una forma global i, la veritat, no veig cap altre mitjà en el qual sigui possible fer això més que a internet.
Què hi ha de la democràcia electrònica o propostes com la del Parlament Virtual Europeu?
Crec que l’activisme digital podria ser interessant per al Parlament Virtual Europeu. Personalment no he estat vinculada amb cap dels seus projectes excepte aquest, però la meva experiència m’indica que quan presentes un espai per a col·laborar online, usualment ajuda tenir un tema específic sobre el qual fer-ho. Com per exemple, el propi Partit Pirata i l’activisme que es mou al seu al voltant, mobilitzat sempre entorn a temes concrets com un paquet de directives de telecomunicacions, la directiva Ipred o les disposicions sobre patents de programari. Tot això resulta molt concret, és a dir, tractant només un tema al mateix temps, però d’aquesta forma hem estat capaços de mobilitzar prop de 100.000 ciutadans de tots els racons d’Europa. La meva avaluació primària és, doncs, que sempre és més fàcil mobilitzar gent entorn a un tema concret que no pas, per exemple, el dret a la participació democràtica perquè dir a la gent que «ha de participar perquè és el seu dret democràtic» és una mica massa abstracte. En molts casos, el que es necessita és presentar un tema i dir, bé, podem fer això i el de més enllà. El que realment està faltant a la Unió Europea i en el procés de presa de decisions del seu Parlament és un camí visible, una manera senzilla de que els ciutadans puguin visualitzar què s’està decidint i quan. Resulta molt complicat obtenir aquesta informació mirant el calendari del Parlament Europeu o els informes de la Comissió Europea o alguna cosa per l’estil. El millor seria, per descomptat, que facilitèssin aquest tipus d’informació abans que es prenguèssin les decisions de manera que els ciutadans tinguin la oportunitat de participar en aquelles resolucions que els afecten.
Quina és la teva idea sobre la propietat intel·lectual?
El que succeeïx bàsicament amb la propietat intel·lectual és que vens una llicència que dóna dret a usar una determinada cançó, programa, objecte, producció, o el que sigui. És un dret immaterial que no existeix, només un tros de paper que et dóna dret a alguna cosa. El que el Partit Pirata proposa és una regulació diferent dels drets de copyright, escurçant els seus terminis de protecció per passar en la Unió Europea dels actuals 70 anys o més a 5 o 10 anys amb dret d’explotació comercial. Això vol dir que si vols usar una cançó amb propòsits comercials, podràs fer-ho per un període no superior a 10 anys. Com aconseguir-ho? Bé, ja disposem de mecanismes que estan funcionant: si algú intenta explotar comercialment una producció sense l’autorització deguda, tenim la possibilitat d’iniciar un judici o denunciar-lo a la policia. Em sembla que aquestes vies seran suficients també en el futur.
I en el cas de les patents?
En el tema de les patents, la posició del Partit Pirata és ben diferent perquè volem eliminar-les completament. Realment un munt de gent qüestiona la racionalitat d’aquest sistema ja que, per ser del tot honestos, tots els drets de propietat intel·lectual són increiblemente cars. Ho veiem a la indústria de les patents i, molt especialment, en el cas dels materials patentables. Avui pots patentar un nombre de coses 10 vegades major que al 1995. Pots patentar plantes, llavors, medicines i no només això: fins ara es patentaven processos per fabricar medicines de la mateixa manera que es podien patentar processos per crear una substància concreta, però ara es pot patentar fins i tot la substància en si mateixa. O sigui que pots patentar una molècula, però de fet, la molècula ja existeix! Què passaria si a algú se li acut de patentar l’aigua? És absurd. No es poden patentar molècules, o almenys no hauria de poder fer. Així que tenim aquesta indústria de patents tan cara i penso que l’única manera de lliurar-nos d’ella i de la manera tan nociva en que s’usen les patents és desmantellant aquest sistema. Això no vol dir que no hagi certs aspectes del sistema de patents que valgui preservar en una nova societat. La meva favorita, personalment, és la de permetre que un productor petit pugui protegir-se d’un altre més fort. Això em sembla més aviat una qüestió de competència, i em sembla que necessitem establir una llicència o un dret de propietat específics per a preservar la protecció dels petits productors. Òbviament aquesta crítica contra el sistema de patents podria estendre’s a altres formes de dret sobre la propietat intel·lectual, ja que el copyright, tal com ho coneixem, resulta caríssim. Aquest un tema que, de moment, encara no hem resolt en el Partit.
El cas Pirate Bay pot posar en perill seriós el finançament del Partit Pirata?
El cas del Pirate Bay ha suposat més donacions per al Partit Pirata, però no crec que ens calgui preocupar-nos de que aquestes donacions desapareguin a curt termini perquè aquest judici contra Pirate Bay seguirà endavant durant dos o tres anys més. Crec que obrirem la pròxima instància judicial el proper Octubre. L’any pròxim tenim eleccions nacionals parlamentàries i amb una mica de sort disposarem d’una altra font d’ingressos.
Penses que la participació de les dones en aquest partit augmentarà en els pròxims anys?
Sí, es clar. Penso que el Partit Pirata inicialment va estar molt dominat per homes perquè el sector tecnològic és així i el problema quan tens un sector en el qual predomina el masculí és que resulta molt difícil que les dones hi vulguin entrar. Habitualment el que passa en un partit polític o una associació és que algú entra en el moviment i ho explica als seus amics en pla: «Oh, mira, he descobert una cosa nova que realment mola, hauries d’apuntar-te o almenys donar-li una ullada». El que passa és que si comences alguna cosa amb un munt de nois, el més probable és que també coneguin a un munt d’altres nois, així que quan conviden a les seves amistats a entrar, només porten més homes. I les dones que han anat a parar al Partit Pirata normalment són del tipus que principalment també coneixen a més homes. Això vol dir que quan conviden als seus amics a venir, per cada dona que ve entren cinc homes, però ara per fi estan començant a participar en el Partit Pirata dones que coneixen a altres dones, de manera que, irònicament, quantes més dones estiguin amb nosaltres, més vindran. O sigui, que és una cosa que canviarà i de fet tenim algun projecte, com la xarxa per a dones del Partit Pirata, que hem engegat per establir que de fet existeix una xarxa social en clau femenina dintre del Partit. Estic convençuda que això ajudarà a que cada cop més dones entrin en el moviment.
Algunes de les propostes del Partit Pirata podrien fregar la il·legalitat?
De fet, podríem ser declarats il·legals si prospera la directiva per al compliment dels drets de propietat intel·lectual que s’esperi que arribi al Parlament Europeu en el pròxim període. La directiva proposada s’anomena Iprod2 o Directiva per a la Protecció dels Drets sobre la Propietat Intel·lectual 2 i bàsicament tracta de criminalitzar el compartir fitxers fins i tot amb sentències de presó i també proposa declarar il·legal advocar per canvis o violacions de l’actual legislació de copyright. Si així fós, les coses es podrien complicar molt per al Partit Pirata a l’hora d’advocar per un canvi polític, cosa que no resulta gens positiva perquè, òbviament, si aquesta directiva prosperés podria significar la fi de la democràcia.
Quins serien les teves prioritats si arribessis al poder algun dia?
A nivell de Parlament Europeu, un dels nostres primers objectius és posar en funcionament un paquet de mesures per a les telecomunicacions. A la tardor de 2009 es discutiran diverses regulacions per a aquest mercat, de manera que només tenim sis mesos per a treballar-hi. Les votacions finals en el Parlament tindran lloc, de forma preliminar, el 15 de Desembre. Després d’aquesta data resulta difícil dir quines seran les prioritats, però he anticipat una discussió sobre les excepcions i limitacions de la legislació de copyright, de manera que probablement iniciarem el debat en algun moment d’aquest hivern o de la primavera pròxima. Amb una mica de sort la comissió abordarà la directiva Infosoft de 2001 cosa que significa que s’obrirà una discussió constructiva sobre la direcció cap on va el tema del copyright en la Unió Europea. Espero també tenir l’oportunitat de poder mirar el tema de les patents farmacèutiques perquè la comissió ja va advertir sobre els intents de la indústria farmacèutica o dels propietaris de patents farmacèutiques d’usar aquestes patents com un mecanisme per frenar a la competència i quan es dificulta la possibilitat de competència en un mercat intern, és un fet que generalment no es pren a la lleugera en el Tribunal Europeu de Justícia. Així que espero que aixó els durà a la conclusió que els terminis de les patents farmacèutiques han de reduir-se o bé que necessitem un canvi significatiu en les regulacions d’aquestes patents. També tinc certa esperança en unes poques iniciatives sobre inversions en patents farmacèutiques, però això no es tant un tema polític com un assumpte per a les universitats o les institucions educatives. Aquesta tardor i la primavera pròxima tindrà lloc l’Agenda d’Estocolm per a combatre el terrorisme i el crim organitzat, en la qual el Partit Pirata desitja participar. La raó és que som molt escèptics sobre tots els esforços coordinats per a vigilar als ciutadans en tota Europa amb el propòsit de combatre el terrorisme, de manera que volem entrar en els debats per tractar de que aquestes discussions acabin d’una forma constructiva i no es quedin tan sols en una mera vigilància de la població en general. Aquests són els assumptes més immediats d’aquí al pròxim any. A partir d’aquí, ja no ho sé, no puc veure tan lluny en el futur.
